No hi ha millor anunci publicitari pels fabricants d’armes que una guerra! Aquesta frase l’hauria pogut dir l’Arcadi Oliveres, ara que fa un any que ens ha deixat. En aquests moments d’angoixa i crisi el president del govern espanyol, el sr. Pedro Sànchez-Castejón, ha aprofitat l’avinentesa per anunciar que s’arribarà un 2% del PIB (la riquesa d’un país en un any) en el pressupost de defensa. Aquest percentatge, aparentment petit, és un salt astronòmic en les despeses de defensa. En el darrers anys, la mitjana estava en un 1,6% del PIB. És a dir, parlem d’un increment del 25% que, segons la terminologia del que seria políticament correcte, només suposarà «un creixement lleugerament per sobre» dels increments que es destinaran a pujar les pensions, les nòmines, el pressupost d’educació, el de sanitat… Representarà passar dels actuals 22.000 milions d’euros anuals, a més de 24.000. A nivell personal, significarà que si la renda per càpita de cada català és de 27.812 euros, se’n dedicaran 556,24 euros per cada persona i any (nens, aturats i persones grans incloses) a les despeses militars.

Aquest dies en el quals hem de presentar la declaració de la renda és un bon moment per reflexionar sobre aquestes qüestions. Segons les dades del Centre Delàs d’Estudis per la Pau, la despesa militar real de l’Estat espanyol per al 2022 aprovats pel Govern entre PSOE i Unidas-Podemos puja als 22.796 milions d’euros, un 124% més del que assigna el Ministeri de Defensa (10.155 milions), fet que suposa un nou rècord històric i un creixement del 5,75% respecte a l’any anterior. Aquest increment s’explica en part per l’augment del 16,2% en les inversions en armaments, que suposa que 1 de cada 5 euros que inverteix l’Administració central tinguin una finalitat militar. Des del seu inici el 1996, els Programes Especials d’Armament (PEA), ja arriben als 51.644 milions.

D’altra banda, durant els últims 2 anys, amb un sistema sanitari debilitat, les despeses militars han seguit augmentant. Durant el primer i el segon any de la pandèmia, s’ha registrat un 9,6% d’increment de la despesa militar. A més, el pressupost destinat a investigació militar previst per 2021 triplica l’R+D sanitària, destinada a vacunes i a donar resposta a la pandèmia.

Davant aquesta situació, no ens poden quedar amb els braços creuats i hem de dir amb veu clara i diàfana un «no» a l’increment de les despeses militars amb els nostres impostos i hem d’exigir un canvi de paradigma de seguretat, amb un canvi elemental de prioritats, que posi les persones i la vida al centre, i no el finançament de guerres, repressió i armament.

És necessària una desmilitarització de les crisis, i recordar que les principals amenaces per la humanitat i per la seguretat són precisament les provocades per un sistema de producció capitalista, extractiu i d’explotació de recursos no renovables i finits, sustentat pel militarisme, i que genera desigualtats, contaminació, destrucció d’hàbitats, pèrdua de la biodiversitat, pandèmies i escalfament global. És important posar de manifest, també, que la guerra i la preparació per la guerra són les principals causes de migracions forçades de persones: com més armes, més insegurs!

Des del punt de vista personal i col·lectiu, podem fer diverses accions (votar en conseqüència, objecció fiscal, manifestar-nos, donar suport a les organitzacions que treballen per la pau i la solidaritat, exigir transparència i control dels recursos naturals i socials…) per empènyer cap a canvis substancials en la distribució dels pressupostos públics, orientant-los al dret a la salut, a la justícia ambiental, a la construcció de pau i a la lluita contra la pobresa i la desigualtat. En definitiva, com deia l’enyorat Arcadi Oliveres: «Les persones que creiem en un altre món possible sabem que les petites accions poden fer molt. Però hem de ser moltes i moltes persones que des de dins anem deslegitimant aquest sistema… fins a veure que s’ha transformat de veritat».