Durant el primer trimestre del 2022, més de 76.000 persones van visitar els museus de la Fundació Gala-Salvador Dalí, això representa un 60% dels visitants que rebien abans de la pandèmia.
Aquesta dada no només il·lustra la força de la marca Dalí sinó que ens indica que si hi ha certa estabilitat, les dades turístiques d’aquest 2022 seran molt bones. Especialment pel que fa al turisme cultural.
El Museu Dalí sempre ha estat el motor turístic de la ciutat de Figueres i un dels actius culturals més potents del país. Sens dubte que el museu tingui tanta tirada és una molt bona notícia per a la ciutat natal del geni, però Figueres té davant seu reptes molt importants turísticament parlant i que està en la bona direcció per encarar-los amb èxit.
El primer gran repte és la consolidació de la capital com a la gran ciutat de l’Empordà pels turistes i visitants. D’aquí la nova marca de «ciutat de l’Empordà». El repte de Figueres no necessàriament passa per atraure públics diferents als que ja té, sinó per intensificar els seus «graners emissors»: Catalunya nord-Sud de França, els turistes allotjats a la Costa Brava nord i els que tenen segona residència al nord de Catalunya. Tot aquest potencial ha de veure Figueres com la ciutat de l’Empordà, és a dir, com el municipi que ofereix tots els serveis d’una ciutat, a nivell comercial, cultural, sanitari o gastronòmic. Enmig de les estades, tot turista necessita anar a la ciutat a fer shopping o utilitzar serveis. De fet, fa temps que s’està consolidant aquesta tendència. Abans, a l’estiu, la capital de l’Alt Empordà només s’omplia quan feia núvol i els turistes de la costa s’acostaven a veure el Museu Dalí. Des de fa uns anys, però, aquesta tendència cada any s’incrementa més i la ciutat bull de visitants des d’abril fins a finals de setembre independentment del temps que faci. Això encara es pot accentuar tant pel que fa al nombre de visitants com pel calendari.
Les dades així ho certifiquen, cada any augmenta l’ocupació hotelera i augmenta l’import recollit per la taxa turística. A més, Figueres s’ha convertit en la segona ciutat no costanera amb major número d’apartaments turístics després de Girona ciutat.
El segon gran repte és l’aprofitament comercial d’aquest milió de turistes que visiten la ciutat atrets pel fenomen Dalí. Certament poques ciutats mitjanes gaudeixen d’un pol d’atracció cultural com el Museu Dalí, però encara n’hi ha menys que a l’entorn d’aquest node turístic disposin d’un eix comercial tan potent. A molt poques ciutats, un node cultural de primera divisió comparteix espai amb una oferta comercial tan potent. De fet, Figueres és la ciutat de més de 20.000 habitants amb més comerços per habitant. Establir més sinergies entre aquest tractor turístic i cultural i l’oferta comercial és un repte inajornable. Només amb un augment de la despesa d’aquests visitants en els comerços del centre, el comerç figuerenc tindria una salut de ferro.
El tercer repte és posar en valor la gastronomia figuerenca. La ubicació estratègica de la ciutat al mig de la plana empordanesa, el fet de ser l’única comarca amb Pirineu i Mediterrània i el fet d’estar a prop de França i l’arribada de la nouvelle cousine van fer de Figueres, el marc de la renovació de la cuina catalana amb restaurants com el Motel o l’Hotel Duran. A més, els tres mercats setmanals de proximitat i el fet de ser la seu de les dues DO Empordà, la del vi i la de l’oli, configuren prou ingredients per posar en valor aquest pòsit gastronòmic. I és que si alguna cosa fa singular la ciutat de Dalí, no és l’oferta moderna que està molt ben representada a moltes altres ciutats, sinó sobretot, el pes de la història, el tractament del producte de temporada i el servei. A poques ciutats hi ha restaurants «clàssics» actius amb tanta solera i clientela com a Figueres. I això s’ha de posar en valor. Les rutes enogastronòmiques que fa dos anys que es realitzen, i que intenten transmetre això, en són una bona mostra. Aquestes rutes innovadores d’enoturisme urbà intenten visualitzar tot aquest pòsit gastronòmic.
El quart, és la dalinització de la ciutat. La figura de Dalí ha d’estar més present a la seva ciutat natal. La proposta del «Dalí de Figueres» que es realitza cada estiu des de l’any passat va en aquesta direcció i la inauguració de la casa natal del pintor l’any que ve serà l’impuls necessari per consolidar aquest lligam.
El cinquè repte és el castell de Sant Ferran, un parc temàtic patrimonial amb moltes possibilitats que mica en mica va creixent turísticament parlant i que en pocs anys pot ser un tractor de primer divisió. Relligar-lo a la trama urbana i «acostar-lo» al centre ha de ser un dels objectius.
I finalment, la ciutat ha de posar-se al dia en l’estructura turística. Senyalització, aposta per sectors emergents com el turisme de congressos i el cicloturisme, digitalitzar-se, crear productes nous, etc.
Figueres necessita continuar encarant aquest reptes amb determinació ja que el potencial turístic de la ciutat és enorme. I el més important, en el turisme que tots volem, el cultural i familiar.
