Dilluns passat caminava pels carrers propers a l’estadi poc abans de l’inici del partit que enfrontava el club de la nostra ciutat contra el Tenerife i es flairava aquell ambient ple d’il·lusió que precedeix a les grans jornades futbolístiques: Una tarda de primavera, amb bona temperatura, caravana d’aficionats en direcció al camp (llàstima que va tornar a ser en dilluns: la pela és la pela… )
Em va sorprendre gratament un grup de 4 vailets i vailetes d’uns 10 anys que enfilaven el carrer peatonal de la Universitat cantant l’himne del Girona. Anaven uniformats i uniformades amb els nostres colors, lluint grans banderes blanc i vermelles a la seva esquena i repetint en bucle l’esmentat himne mentre el pare d’un d’ells ho enregistrava amb el seu mòbil. Una escena que ens omple d’orgull gironí tots els qui estimem els nostres colors. Qui ho hagués presagiat fa uns anys, on la samarreta més lluent que es veia a Montilivi era la del FCB!
Malauradament, l’himne que vaig sentir de la veu dels infants va ser l’ únic que es va poder escoltar ja que la megafonia de l’estadi va patir algun problema tècnic –subsanat durant el partit–, que era presagi del fet que aquella tarda la il·lusió es veuria estroncada definitivament per un arbitratge al qual ja estem lamentablement habituats i una derrota –no del tot merescuda– que al cap i a la fi ens va deixar un regust ben amarg a una tarda inicialment esperançadora.
El missatge que m’agradaria transmetre com a aficionat a la plantilla i staff tècnic del GFC és que no s’hauria de perdre mai de vista l’enorme il·lusió que mainada i no tan mainada tenim dipositada en un playoff que esperem que es pugui transformar en un ascens després de molts i molts intents. Que la il·lusió infinita de l’aficionat sigui transformada en trempera per als jugadors abans de cada partit dels que resten per jugar i que el pes de les derrotes del passat es transformin en hiper-motivació per superar-les gràcies a la il·lusió de tots. Amb l’ajuda de tots els socis, penyes i aficionats no dubteu ni per un segon que assolirem l’ascens. Jugadors, a per totes, que nosaltres no us fallarem!
