Quiosc

Diari de Girona

Albert Soler

Aquí Pau i després Esperança

Com volen que no els importi un pebrot el procés als madrilenys, si no els importa ni tan sols la tomba d’en Franco? Aprofitant la meva estada a la capital, vaig anar a visitar-la al cementiri del Pardo, esperant trobar-hi les desenes d’autobusos que se suposava que hi anirien cada dia a retre-li homenatge, però no hi havia ningú. Exceptuant, per descomptat, la seva senyora, que reposa al seu costat, silenciosa i discreta com sempre. Madrid és un poble que viu el present, no sembla preocupar-se del passat i, savi com és, considera tan passat i anacrònic el franquisme com el llacisme. I més en festes, que avui toreja en Morante.

Aquí, del que es parla és que Paz Esteban ha estat destituïda al capdavant del CNI i serà substituïda per Esperanza Casteleiro. Passem de Pau a Esperança, la propera cap d'espies es dirà Caritat, o Maria Fe, o qualsevol altra virtut teologal, que sembla que en això de l'espionatge tenen molt de pes, no en va Déu, que tot el veu i ho sent, fou el primer espia. A la Paz no la destitueixen per espiar, sinó per espiar malament, o sigui, per permetre que es descobrís l'espionatge, que això sí que és pecat en un espia, fins i tot a vegades mortal. A veure si Esperanza és més discreta que Paz, almenys això espera la ministra Margarita Robles, de nom i cognom no teològics en el seu cas, però sí botànics, d'aquí ve que hagi hagut d'agafar el rave per les fulles. No serà un camí de roses, en tot cas.

Ser descobert mentre s'espia a uns pelacanyes com els líders llacistes, tan inútils que cada matí en llevar-se necessiten algú que els tombi al llit i els posi les sabates, és motiu no sols de cessament fulminant, sinó de burla i xacota per part de tots els serveis mundials d'intel·ligència, mireu, aquí venen els espanyols, parleu alt i expliqueu secrets, que tampoc se n'assabenten. Un pot acceptar ser descobert realitzant escoltes a estadistes d'altura, però que el Vivales de Waterloo i els seus sequaços, que ni tan sols viuen en el món real, s’ensumin la magarrufa, només s’entén si les escoltes telefòniques incorporaven publicitat durant les conferències entre Moscou i la Generalitat, cosa en absolut descartable, a la vista del paupèrrim estat dels comptes públics a Espanya.

- Has sigut tu qui m'acaba de recomanar que utilitzi Indasec, tovaritx?

- Het! Jo pensarrr que havies sigut tu, Vivales Vivalovitx!

És d'esperar que Esperanza posi una mica d'ordre, és a dir, que continuï espiant però sigui més cauta i diligent. Per exemple, si els serveis d'intel·ligència funcionessin com cal, a Presidentorra no l’hauria inhabilitat un tribunal de justícia, sinó un tribunal mèdic. Qualsevol espia aficionat hauria d'haver comunicat als seus superiors que l'home està cap allà, per a això no fa falta cap escolta telefònica, n'hi ha prou de veure’l. També és cert que la inhabilitació judicial -i ja en van dues- va acompanyada d'onerosa multa, mentre que la mèdica, a més de no aportar res a les arques de l'estat, per postres suposaria despeses de manutenció i medicació. I, com ha quedat dit, no estan les finances públiques per a anar-les malgastant amb Presidentorra, si pel mateix preu ell mateix pot engreixar-les, cop a cop, multa a multa. De tota manera, això tampoc importa gaire a Madrid, que avui toreja en Talavante.

Compartir l'article

stats