Em consta que un diputat al Congrès va ser sancionat pel seu partit amb una multa perquè va cometre l’error d’aplaudir la intervenció d’un parlamentari del grup contrari. Jo, que no estic dotat per a la política, no duraria ni un mes a cap grup. Em fregirien a sancions perquè, jo confesso, em veig absolutament incapacitat per a mantenir fidelitat a cap sigla, perquè si jo crec que algú té la raó estaria disposat a recolzar-lo encara que sigui d’un altre grup. Posats a confessar, també he de dir que tinc el mal vici de canviar d’opinió sobre algunes coses un cop me n’he informat i reflexionat. Em declaro inútil total.
Sentir-se güelf entre gibel·lins i gibel·lí entre güelfs té un preu, però dona moltes satisfaccions. Disculpeu aquesta citació aparentment intel·lectual. Si em llegeix algú de menys de trenta-cinc anys, com que ja no s’ensenya història, no n’haurà a sentit a parlar però segur que el mestre senyor Google els explicarà qui eren.
Es veu que els parlamentaris treballen molt i tenen molta feina, però quan els veus asseguts a l’escó, pendents del ‟xef de claque» que els indica quan han d’aplaudir o quin és el botó que han de prémer disciplinadament com un sol home, un no pot deixar pensar si no ens estalviaríem molts de quartos públics concedint a cada partit una sola persona que votés pel valor dels escons obtinguts a les eleccions.
Quan veig que els debats de política general i és el torn de partits minoritaris i l’aspecte del ple de la cambra és desolador perquè ses senyories no seuen a l’escó fins al moment de prémer el botonet, em venen tots els mals. És que, diuen, estan molt enfeinats amb coses que no es veuen. Us asseguro que, si jo fos parlamentari, no tindria res més important a l’agenda que seguir amb atenció els debats de política general. Però ja he deixat clar que no serveixo per a aquesta feina.
Em ve al cap aquella peli de Frank Capra titulada aquí Caballero sin espada en la que el bo de James Steward era convençut perquè formés part del Congrés dels EUA i amb tota la seva il·lusió s’hi presentava pensant que podria proposar lleis que milloressin la vida dels seus conciutadans.
M’agrada la política i tinc amistats al parlaments, però em fa l’efecte que alguns se senten com aquell ingenu Jefferson Smith de la pel·lícula. Fins d’avui en vuit, si no hi ha res de nou.
