Dintre l’enrenou existent de contres amb l’afer Pegasus, resulta que els unionistes accepten com a normal l’escandalós espionatge sotmès als polítics i representants públics de Catalunya. Segons es manifesten, era precís com puntual fer servir aquests serveis en pro de preservar la unitat d’Espanya. Que ridícul i ambigu resulta aquest procés, recobrant els procediments de les guerres fredes com a mesura repressora de vigilància als líders destacats de la diversitat de branques amb ideologies diferenciades. El que han fet, no és altra cosa que recuperar les consignes feixistes de temps immemorables i de les que tan nefasts records en tenim tots plegats. Entrant en una decadència demòcrata.
Només les extremes continuen ancorades en un passat tortuós, i amb l’anhel de reconquista de domini social, on les seves tàctiques desestabilitzen la convivència dels pobles. Ho considero ofensiu, que a la vegada tinguin el recolzament dels magistrats del Suprem politicats. En una paraula, la participació activa de juristes tendenciosos, en voler imposar com refrescar noves iniciatives de dictadors, per mantenir els pobles subjugats a la seves pretensions de poder. Fora bo per tota la societat eradicar i desfer-nos dels inquisidors de torn, als que només el mou l’afany de retrobar-se amb episodis de desconsideració amb els afers turbulents, que tant hem suportat i suportem, els que abriguem viure amb una llibertat consolidada després de tantes dècades de domini de la dreta.
