Quiosc

Diari de Girona

Matías Crowder

Feminisme surrealista

Aquesta setmana la Guàrdia Urbana de Figueres denunciava un local musical perquè les noies entraven de franc i els homes havien de desembutxacar 10 euros l’entrada. L’alcaldessa de Figueres, Agnès Lladó, donava suport a la sanció afirmant en xarxes: «quan no paguem el producte ens convertim en el producte», posant a discussió, un cop més, el cos de les dones.

Ve de lluny. La fi de les «dames gratis» va començar el 2017 quan una agrupació feminista va denunciar l’ús de la discriminació per sexe, i un jutjat va sancionar el local, assentant la base. A mi, malgrat els anys que porta en vigència, segueix semblant-me qüestionable i en el cas de Figueres surrealista.

En primer lloc, em pregunto que pensaran aquelles noies que abans entraven sense pagar. Algú els hi va preguntar a elles? Si els semblava que les feien servir com a producte, no haurien de ser elles qui decidissin no assistir a la discoteca?

Els últims temps un té la sensació que un reduït grup de feministes es va creure que podria pujar al púlpit i moralitzar des d’allà per salvar l’ànima de les dones del món. I compte que ningú qüestioni aquest tipus de regles, desviant l’atenció de temes en veritat importants com la igualtat de salaris.

Una cosa és l’ús incorrecte que durant segles es va aplicar al cos femení com a objecte, el masclisme, la violència domèstica, una altra cosa és per no buscar-nos problemes ens sotmetem a la dictadura del que és socialment correcte fins a límits inversemblants, i fer silenci.

En segon lloc, es tracta de Figueres, capital de la comarca de l’Alt Empordà, localitat que té molt a prop un municipi de frontera, la Jonquera, amb diversos dels prostíbuls més grans d’Europa. Però és clar, allà la dona no és un producte, que va!

Pel que fa a Lladó, no és la primera alcaldessa de la província de Girona que va darrere del cos de les dones. La de Girona, Marta Madrenas, al seu dia s’oposava a un cartell d’un circ on apareixia una noia amb roba ajustada. Jo no sé si el que esperen és que unes no surtin ja de casa i que altres facin servir vestits llargs fins als turmells.

Arribar a aquests extrems és banalitzar una lluita genuïna, buidant-la de contingut. És una víctima una dona quan la deixen entrar de franc a una discoteca? Potser està desfasat, però crec que parlar de les dones com a producte per no pagar una entrada en la situació que travessa des de fa dècades l’Alt Empordà amb la prostitució és mirar cap a una altra banda. Surrealisme pur.

Compartir l'article

stats