Aquest enunciat, podria ser molt bé, la dècima de les benaurances evangèliques, conegudes com el Sermó de la Muntanya que Jesús de Nazaret va pronunciar, d’acord amb els Evangelis de Sant Mateu i Sant Lluc que descriuen les característiques de les persones que troben (o poden trobar-hi) la felicitat espiritual
Tanmateix Jack Trout,(1935-2017) un dels més prestigiosos consultors mundials d’empreses s’ha atrevit a dir:
«Benaurats, el simples perquè tindran molta pau».
Aquest lema, es el «leitmotiv» que mou la tesi formulada en el seu llibre, esdevingut bestseller internacional El poder de lo simple (Una guia para eliminar lo absurdo y ser menos complicados).
És obvi que una tecnologia en constant desenvolupament, unes comunicacions ultra ràpides, una economia globalitzada, les exigències competitives dels negocis, comporten un entorn de confusió en les ments de moltes persones.
L’arrel i l’afany de complicar els diagnòstics, els processos i les comunicacions, podem trobar-la en l’explicació plausible del desenvolupament de la nostra era industrial que s’origina i creix gràcies a l’aplicació de la física i en conseqüència de la matemàtica.
Certament que han servit per avançar en una era de progrés, però ens han donat una visió esbiaixada de la realitat perquè cercant una pretesa eficàcia i eficiència, s’han fragmentat i especialitzat, els diagnòstics, els processos i les comunicacions, obviant que el centre de tota producció i tota comunicació consisteix en resoldre les necessitats que inquieten a la persona concretes en la seva realitat també concreta.
Amb ironia, l’actor, humorista i escriptor Groucho Marx (1805-1977) diu sobre la política, però molt bé port servir per a advocats, periodistes, directors de màrqueting i professionals en general: «La política, és l’art de cercar problemes, trobar-los en qualsevol lloc, diagnosticar-los incorrectament i aplicar mitjans equivocats».
Les grans institucions, les empreses, els professionals independents no són «conjunts rígids»; són conjunts de persones interdependents, amb objectius comuns que es relacionen i alhora es relacionen amb altres conjunts de persones, siguin mercats o col·lectius que volen atendre. Així, cal fraccionar i complicar menys per integrar i simplificar més. Ens cal una visió holística de les qüestions a resoldre.
«Entre dues explicacions, tria la més clara. Entre dues formes, la més elemental. Entre dues expressions, la més breu.» Eugeni d’Ors (Barcelona 1881-Vilanova i la Geltrú 1954).
Tanmateix per els nostres hàbits socials i professionals, ser considerat «simple» i «senzill» no és una avantatge i aleshores tenim tendència a complicar els diagnòstics, els processos i les comunicacions per donar a entendre que som uns grans especialistes del tema.
La pregunta és… Per què ens amaguem al darrere de tecnicismes? És perquè tenim por. Por de què? Ens ho descriu el psicòleg John Collard de l’Institut de Relacions Humanes de la Universitat de Yale.
Tenim por del fracàs, del sexe, de l’autodefensa, de confiar en els demés, de pensar, de parlar i de la solitud. Per salvaguardar-nos d’algunes d’aquestes pors, especialment la de pensar, compliquem els nostres raonaments i decisions.
Pot ser il·lustrativa de l’afany de simplificar, la resposta que va donar el rei Leopold de Bèlgica (1835-1909) quan li preguntaren quines eren les grans directrius del seu regnat i de la seva actuació democràtica i constitucional. El monarca, va reduir la resposta a aquesta senzilla formula: «Que si el poble està content, me’n vaig a passejar; que no ho està, envio a passejar als ministres».
