Degut a la pujada imparable dels preus de l’alimentació, avui, un noi que té cinc fills, m’ha explicat que l’única manera de suportar aquest fet, és cuinar com abans. O sigui, com ho feien fa molts anys els nostres avis en temps de guerra. D’entrada m’ha semblat una bona solució. O sigui, haurem de començar a cuinar calculant l’energia i la quantitat del que necessitem. No serà fàcil, doncs ara, hi ha molts plats semicuinats que t’ajuden a fer el dinar sense gens d’esforç. Tot això sembla que s’està acabant. Tornarem a reviure temps dels grans guisats naturals sense additius? És curiós que quan ningú pensava que cuinar seria el més important de la vida, ara de cop, comença a ser una realitat. Per tant, hem d’acceptar que si som intel·ligents, el fet de cuinar procurant ser acurats, ens pot ajudar molt en la nostre economia i inesperadament, pot influenciar en la nostra bona salut. És evident que no farem tants excessos com en el passat i ara valorarem millor aquell dia que ho voldrem fer! Val més ser realistes i entendre que tot plegat va canviant i la nostra millor defensa, és saber adaptar-nos-hi ràpidament! Ja tornaran els «bons temps» vitals.