Al paisatge de la cultura catalana hi tenim la gran presència d’uns premis creats per valorar personatges que marquen fites, èpoques, valors, exemples. Un d’aquests premis porta el nom de Ramon Fuster i Rabés (1916-1976) que va ser pedagog i llicenciat en Filosofia i Lletres, un nom de gran referència, lligat a la fundació de l’exemplar escola Tagore, i a l’activisme de Virtèlia, i a la fundació de la revista Cavall Fort, per dir alguns noms notables i carismàtics referits al difícil temps de postguerra. El Premi Ramon Fuster es crea l’any 1981 per premiar una trajectòria personal de treball per l’enaltiment de la cultura i més concretament de la dedicació a la pedagogia tant al recés de les aules com a l’obertura de l’aire lliure; els elements a tenir en compte són l’esperit imaginatiu, la confiança en els altres, la innovació i el respecte pel treball en equip.
Joan Domènec i Moner rebrà el proper dia 24 de maig el Premi Ramon Fuster que se li atorga en reconeixement a la seva trajectòria pedagògica, cívica, cultural i política al servei d’aquest país i de la llengua catalana. Joan Domènec i Moner creu i practica en ferm allò que ell mateix va escriure a la «justificació» del seu llibre 50 anys del club Marina El Casinet: «les entitats socials tenen un paper important a jugar perquè l’home no deixi mai de tenir la seva característica bàsica que és, precisament, la capacitat de comunicar-se amb altres i de sentir-se persona i desplegar el seu esperit dins de la col·lectivitat.»
L’exemple que es pot contemplar en la trajectòria de Joan Domènec és llarg i fecund perquè la seva aportació es fa present durant molt de temps, diversificada, a la política davantera, i a la Fundació Fita, Patronat Francesc Eximenis, Fundació Bertrana, Centre d’Estudis Selvatans, Fundació Valvi, Revista de Girona, Quaderns de la Revista de Girona, i d’altres.
El desplegament d’aquell esperit dintre de la col·lectivitat porta Joan Domènec al camp literari. Prosa, poesia i teatre li serveixen per a expressar, fer arribar, pensaments i criteris, opinions per compartir i per desvetllar, pensant en diversos camps, lectors i col·lectius; fins ara són més de 40 obres escrites, d’una diversitat plenament adaptada al lector, conseqüència de la saó pedagògica d’altura de l’autor; tenim obres que fan referència fidel i directa a temes com biografies, fets i festes locals, monografies de recerca intensa, història cultural, el sardanisme, l’anecdotari, i un etcètera d’alta gamma. L’obra escrita fins ara per Joan Domènec i Moner, en la seva visió de conjunt, és un exemple de coherència d’allò que ell mateix digué quan va sortir de la política de primera fila: «Em considero un home de la cultura que va anar a la política per treballar per la cultura.»
Joan Domènec i Moner, en la seva faceta d’escriptor, té una especial cura del difícil equilibri entre allò que cal dir i la capacitat del lector: és escriptor de temes profunds en llenguatge planer, i després és escriptor de realitats més lleugeres en paraules enaltidores, que eleven la categoria: és un historiador que mai ha deixat de ser mestre, o dit d’una altra manera és un mestre universal.
A la felicitació a Joan Domènec i Moner podem posar-hi una tarja especial, d’un vell conegut seu, artista de la versificació, Joan Teixidor: «Em retrobo seguint els viaranys de sempre on s’aboquen els anys i els somnis impossibles. Vaig resseguint l’escorça dels arbres que no cauen. Si passo comptes penso que no he viscut en va, alguna cosa queda pels altres que vindran.»
