Després de dos anys de pandèmia, urgia poder tornar a celebrar un Temps de Flors en condicions, com així ha estat. Aquest 2022 s’ha arribat a xifres de rècord i la mostra ha deixat un fort impacte econòmic a Girona que sectors com l’hostaleria i la restauració -molt afectats per la pandèmia- han agraït especialment. Per tant, tot i que l’Ajuntament en pugui fer una bona valoració, cal anar en compte amb alguns senyals d’alerta que ja fa temps que es detecten. I és que enguany he sentit més queixes que mai ja no de gironins -que són habituals-, sinó de visitants que han assegurat que ja no tornarien més a causa de la massificació. Gent que va intentar venir un dissabte i se’n va haver de tornar en no trobar lloc per aparcar. O que van quedar fastiguejats per haver de fer cua per entrar a tots els muntatges, amb una hora d’espera sota un sol de justícia, per exemple, davant dels Banys Àrabs. És natural que, per Temps de Flors, la gent vulgui veure els monuments del centre de la ciutat, però cal seguir apostant, més que mai, per estendre la mostra als espais naturals i ajudar a descobrir espais més enllà del centre. Cal fer apostes atractives fora del Barri Vell, si no, hi ha el risc que acabi passant el que fa temps que es vaticina: que la proposta acabi morint d’èxit.
