En el nostre dia a dia, sobretot a les i els que tenim una edat, quan sentim la paraula traspàs, ben sovint ens ve al cap la pèrdua d’una persona coneguda. En aquest cas, però, es tracta d’un tema diferent, tot i que un xic semblant, per la mena de sentiment que ens comporta, com a gironins.

Ahir, a la premsa local, vàrem restar sorpresos enfront d’una notícia que ens va deixar un xic perplexes; la llibreria més antiga de la ciutat, per consegüent, una de les més populars, la Geli, amb gairebé un segle i mig d’antiguitat, deixarà el lloc que ha vingut ocupant, al carrer de l’Argenteria, per reobrir-se a un altre indret, de moment en fase de recerca.

No som qui, per cercar-ne els motius –ells s’ho saben– tot i així no podem deixar de pensar, on trobaran un local que - sigui més o menys cèntric –tingui cabuda suficient, per encabir-hi el gran volum de llibres, que tenen en estoc.

El que si tenim clar, és que, al passar per l’Argenteria hi trobarem un buit important.

Els desitgem molta sort, en la trobada del nou emplaçament; per tal que els ajudi a suavitzar, un xic, l’enyor del canvi. És el nostre parer.