Diari de Girona

Diari de Girona

Mateu Ciurana

Ni can Geli ni Cal Rei

Podeu viatjar per tot el món mundial, podeu anar a contemplar les piràmides d’Egipte o els gratacels de Nova York, podeu parar el sol com un llangardaix a Punta Cana o fer-vos una foto a la Piazza Navona de Roma que, per molt que busqueu no hi trobareu ni la llibreria Geli ni la botiga de Cal Rei. El que sí trobareu són els rètols de McDonald’s, Zara o Starbucks. I si voleu fer el turista us adonareu que al barri del Plaka d’Atenes hi ha un reguitzell de botigues de souvenirs que són semblants a les que han anat copant el carrer de la Força de Girona, eliminant llocs com aquell amable Portal del Col·leccionista.

Aquesta setmana la secular Llibreria Geli anuncia que marxa de l’Argenteria per fer lloc al negoci del costat. Sort encara que el veí és la gironina Joieria Quera que és dels pocs negocis que queden a la ciutat amb titularitat local. És el signe dels temps. Fa pocs dies que Cal Rei ha deixat de presidir el carrer Nou amb el seu elegantíssim rètol, que per molt que viatgeu no veureu enlloc més, mai més. I, des d’ara aquests establiments que formen part del nostre paisatge, del que som els gironins, ja només seran carn de la inútil nostàlgia. Fins i tot aquells que es fan portar els llibres a casa o els objectes de regal pels repartidors d’Amazon ho recordaran.

Per molt que can Geli anunciï que és un trasllat, l’olor d’aquella casa on sembla encara que hagi d’aparèixer l’amable Pere Rodeja darrera d’una pila de llibres o el senyor Geli encorbatat, encabit a la guingueta de la caixa, només seran un record que s’anirà perdent, com les llàgrimes sota la pluja que deia aquell replicant. I ens venen a la memòria aquell elegantíssim local de la Dalmau Carles o aquelles meravelloses lletres de ca l’Oriol Carbó, per posar només dos exemples.

La ciutat és plena encara de comerços familiars que fan el que poden per aguantar, però el futur es veu que es diu Amazon i els rètols de les franquícies idèntics a totes les ciutats aniran envaint el nostre paisatge.

No n’hi ha prou en tenir unes pedres com les que tenim per fer una ciutat amable i atractiva, deixarem de ser el que som per oferir als visitants botigues franquiciades, restaurants japonesos i cerveseries irlandeses. I qui pensi que això és cosmopolitisme va errat: és el provincianisme més decadent. Fins d’avui en vuit, si no hi ha res de nou.

Compartir l'article

stats