Costa abreviar quan es tracta d’analitzar la deteriorada democràcia espanyola.
El partit polític engominat va desfilar pel govern sense despentinar-se, col·laborant en l’espionatge a l’oposició i tanmateix a l’Operació Catalunya. Crispa escoltar com M. Rajoy negava amb fatxenderia aquesta infesta pràctica de clavegueram, quan Villarejo ha destapat ara que estava implicat fins a les celles en tan desmesurat desgavell.
El país s’ha convertit en un Gran Germà en format XXL, en el qual pocs no han estat espiats pel CNI, a qui per cert el defensor del poble encara avala.
Des de Trias, exalcalde de Barcelona, i els expresidents Mas i Pujol, que foren perjudicats a les eleccions del 2012 per les falses acusacions d’El Mundo sobre els comptes a Suïssa, tot s’ha de dir desplegant una cortina de fum per tal de desviar l’atenció de la llibreta de Bárcenas, seguit dels nostres exiliats i presos polítics, fins als familiars d’aquests, passant i no de puntetes pels seus advocats també durant el judici del procés, són víctimes d’aquest despropòsit tan subtilment ideat.
Queda palès que l’independentista o activista que resulti incòmode per a la unió de la pàtria és subjecte actiu per ser vulnerada la seva privacitat.
Mentre que Valtònyc continua lluny de casa, llibertat que va perdre al rapejar sobre el rei emèrit, el monarca torna a la seva amb parada a Sanxenxo, més cofoi que mai després d’haver-se arxivat les seves causes de corrupció a raó d’una inviolabilitat, al meu parer mal emprada.
El pitjor de tot plegat, és que la societat, tipa de sancions tèbies a qui es mereix un càstig sever, lamentablement ja assumeix aquesta metodologia política tan poc ortodoxa, com la que ens toca aguantar sense lluitar.
I així no anem bé!
