El mercat immobiliari viu un bon moment. Les vendes d’habitatges a les comarques de Girona van tancar el primer trimestre amb les xifres més elevades dels últims quinze anys. Les estadístiques de preus dels diferents serveis d’estudis també mostren una tendència a l’alça, senyal que la demanda continua essent superior a l’oferta. Tot plegat en una situació d’incertesa econòmica, amb una inflació disparada, molt superior a l’evolució dels salaris. Un context que fa difícil pensar que sigui una gran massa d’assalariats la que estigui comprant aquests habitatges. Una possible resposta l’hem de buscar en l’escassa rendibilitat dels mercats de renda fixa, fet que ha portat a molts experts en inversió a recomanar l’entrada en el sector immobiliari. Molts estalviadors i famílies de classe mitjana i alta han tornat a apostar amb força pel totxo, i no tenen problemes per obtenir crèdit d’una banca amb un nivell de solvència alt. L’habitatge torna a ser el bé que s’utilitza amb més freqüència com a manera de materialitzar l’estalvi de les famílies, però també atrau especuladors sense escrúpols. Un informe recent advertia fa poc que la relació entre el valor dels pisos i els salaris és un 20% superior a la de 2015, una situació perillosa perquè contribueix a incrementar la bretxa entre les classes més adinerades i les que viuen cada cop més a prop del al llindar de la pobresa.
