Poques persones coneixen tan a fons la societat catalana que va afrontar la Guerra de la Successió com Albert Garcia Espuche, autor de volums com La Ciutat del Born: vida quotidiana i economia a Barcelona (segles XIV a XVIII) o La gent del carrer Montcada: una història de Barcelona (segles XIII a XVIII), obres decisives per comprendre una etapa crucial de la nostra història. Ara ens ofereix El viatger, una novel·la que ens convida a capbussar-nos en la Barcelona que entre 1708 i 1709, enmig del conflicte bèl·lic, viu la presència de l’Arxiduc Carles. L’Arxiduc, que, arran de la mort del seu germà, Josep I, acabaria esdevenint emperador romano-germànic l’any 1711, es va casar amb Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel el dia 1 d’agost de 1708 a la Basílica de Santa Maria del Mar. El viatger té com a protagonistes dos personatges extraordinàriament cisellats per Albert Garcia Espuche: Giovanni Francesco Gemelli Careri i Josep Micol. Gemelli, que havia fet la volta al món i n’havia deixat testimoni en els sis volums del seu Giro del mondo (1699-1700), es desplaça a Barcelona per ser a prop dels reis i mirar d’aconseguir-ne un càrrec a la seva ciutat de Nàpols. Josep Micol, un jove molt eixerit i coratjós que treballa a la Taverna de l’Infern, serà el seu assistent en un munt de peripècies que compartiran. De la mà experta de Garcia Espuche recorrerem els carrers, entrarem a les cases, assistirem a les primeres representacions d’òpera, participarem a les celebracions populars («No se sap si a Barcelona dansem per viure o vivim per dansar»), ens acostarem al món de la prostitució (amb les bagasses anomenades com a «dones enamorades»), coneixerem els costums de l’època, ens assabentarem del paper que hi tenien els instruments musicals, el tabac, la xocolata, el cafè... Hi trobarem des dels personatges més influents de l’entorn del rei al gran compositor Francesc Valls, autor de la bellíssima Missa Scala Aretina, passant pels membres austriacistes de l’Acadèmia dels Desconfiats o pel prestigiós Gabinet de curiositats de la família Salvador, de la farmàcia del rei. Però, a més, Garcia Espuche ens hi parla de les conspiracions dels filipistes, dels atemptats frustrats contra l’arxiduc i fins i tot contra Gemelli, que havia rebut del rei l’encàrrec de descobrir els qui intentaven matar-lo. Durant el seu sojorn a Catalunya, Gemelli aprendrà català del seu mestre Gatillepa. Albert Garcia Espuche esquitxa les pàgines amb pinzellades d’humor intel·ligent i aclucades d’ull còmplices amb el lector actual quan esmenta com a autoritats lingüístiques Albert Janer, Joan Condomines o Romeu Fabré, quan Gatillepa explica a Gemelli que l’error més freqüent en català és «morir-se» o quan apareix un bonhomiós i savi hostaler amb el nom de Llobateres que té certes dificultats per pronunciar les erres. A El viatger hi ha assassinats, amors, fugides de la presó, intrigues,... Una novel·la per aprendre’n i gaudir-ne.
