Diari de Girona

Diari de Girona

Temi Vives Rego

Biblioteques, ara més que mai!

Avui voldria cometre la ingenuïtat de parlar de biblioteques i de llibres: què són, perquè serveixen i com han evolucionat. La democràcia és un sistema polític que només té sentit si s’estableix en societats de persones i ciutadans. Però ser persona i créixer i desenvolupar-se com a ciutadà exigeix estar informat i per estar informat de manera sòlida és imprescindible llegir. La democràcia només pot estar viva, activa i progressar si els seus membres són comunicatius, crítics, cultes i oberts als reptes que la societat genera sense parar.

Els joves volen aprendre, formar-se, guanyar-se la vida i per fer-ho, quina millor manera que llegir, llegir i llegir a casa, biblioteques, escoles, universitats o als clubs o grups de lectura. Davant de les controvèrsies polítiques actuals majoritàriament irrellevants, repetitives i gasoses, la joventut i els adults estem assedegats d’informació veraç, de bones pràctiques socials i sobretot que no ens venguin opinions sense abans haver aportat dades fefaents i honestes.

Les biblioteques són el lloc on s’acumula el coneixement, el saber i l’experiència de les persones. Són llocs on cal acudir en condicions d’absoluta igualtat i llibertat per poder informar-se i formar-se com a ciutadans lliures. La biblioteca és el lloc de tothom i ha de ser fàcilment accessible, gratuïta i acollidora. Les essències de les biblioteques han estat i són des de sempre les mateixes: la primera és recollir, ordenar i custodiar aquests blocs d’informació, històries, idees i també somiacions que en diem llibres. La segona és facilitar que aquests llibres i documents es puguin consultar i difondre sense impediments ni fiscalitzacions.

La veritable revolució del segle XXI és poder informar-se i ser capaç de criticar o simplement posar de manifest les contradiccions de la societat actual. Avui, és més revolucionari que els nens i joves llegeixin les vuit novel·les de Manolito Gafotas (Elvira Lindo), que la majoria de soflames que ens ofereixen els nostres polítics.

Voldria ressaltar que les biblioteques han evolucionat de manera espectacular: tecnològicament i socioculturalment. Els avenços científics i la tecnologia ens ofereixen a banda dels tradicionals llibres tangibles i presencials, continguts digitals als que es pot accedir fàcilment des de qualsevol punt del planeta. El ciutadà del segle XXI pot accedir a milions de llibres, documentals, revistes, diaris, vídeos i concerts des de un PC, tablet o mòbil. Les sumptuoses biblioteques d’abans han donat cabuda a plataformes digitals que com eBibliocat, o les més de 22 biblioteques digitals que hi ha a tot Espanya o el projecte Gutenberg (que aquest any compleix 50 anys), posen a disposició pública i gratuïta milers de llibres electrònics i material digital d’arreu del mon. La biblioteca també ha esdevingut un espai lúdic especialment per les nenes i nens que socialitzen en les biblioteques, jugant i aprenen dels llibres i els ordinadors.

Les biblioteques modernes no deixen d’ampliar i millorar els serveis d’orientació, accés, utilització i activitats diverses de grup. És el moment de reconèixer i agrair a aquests nous àngels custodis de la cultura que són el personal que fa que la biblioteca sigui un organisme viu, actiu, divertit, freqüentat i gaudit per cada vegada més nens, joves i adults que troben solaç i llum als seus espais i prestatgeries. Les biblioteques són espais de llibertat i trobada que ens ofereixen la possibilitat de tenir una societat més lliure, justa i inclusiva. Les biblioteques ens permeten detectar les mentides i les falses notícies i representen l’oportunitat de participar en la vida social i política especialment per a aquells que l’exclusió, el rebuig o la manca d’oportunitats els hi retalla llur futur.

Tot això que dic, no són rampells de somiatruites, està clarament expressat al Manifest de la UNESCO sobre la Biblioteca Pública aprovat a París el 29 de novembre de 1994. Aquest document proclama la fonamental creença en les biblioteques públiques a nivell internacional, com a institucions essencials per a la promoció de la pau i el benestar espiritual de la humanitat.

Finalment, no vull deixar de ressaltar que a partir dels anys 1980 els club de lectura o de lectors estan contribuint a donar una nova perspectiva (quan no dimensió) al rol dels llibres i biblioteques. El marc teòric del lector passiu ha quedat superat pel rol actiu dels lectors en grups davant d’una obra literària. La diversitat de punts de vista i molt especialment les interpretacions des de cada un dels individus del grup de lectura, contribueixen a la construcció de significats i interpretacions a partir de les vivències quan no interpretacions individuals que acaben fomentant el plaer per la lectura a banda d’incrementar notablement les capacitats lingüístiques i narratives del conjunt de lectors. D’alguna manera l’activitat dels clubs de lectura crea una nova obra coral que no fa més que engrandir l’experiència de la lectura.

Les biblioteques són les noves catedrals del nostre temps, els balnearis de l’intel·lecte, quall de la cultura, futur dels joves i solaç dels vells. ¡Que no ens escamotegin les biblioteques! A més biblioteques, més llibertat, més justícia, més convivència i benestar. Deixeu-me cridar ben alt i fort: Biblioteques, ara més que mai!

Compartir l'article

stats