Una de les conseqüències més ostensibles i problemàtiques de la maleïda pandèmia de la Covid ha estat la imposició de les cites prèvies, molt especialment per part dels múltiples organismes públics i les diverses administracions, que interfereixen positiva ment o negativament en la vida de la ciutadania. El que en un moment determinat va ser una mesura pertinent i adequada, per evitar acumulacions indegudes i facilitar l’accés i l’atenció ordenada a les persones, ha perdut part de la seva justificació i s’ha convertit en un instrument més de la burocràcia per afavorir la creació de noves barreres i el distanciament dels problemes o les necessitats de la gent. I és que comença a ser preocupant la pèrdua d’humanització, per l’afebliment de l’atenció i el tracte amb les persones. No s’acaba d’entendre com les administracions públiques, a aquestes altures, no posen fi a les barreres creades a causa de la Covid, no reintegren tot el personal als serveis habituals ni restitueixen l’atenció personalitzada, de forma generalitzada. Perquè cal no oblidar que les administracions només tenen sentit en tant en quant presten un servei eficaç i eficient als ciutadans, que són els legítims propietaris de les mateixes i els que les mantenen amb els seus impostos.
Certament que donar cites prèvies pot facilitar que la gent no perdi massa temps per acudir a un organisme públic, i ho faci amb la garantia de ser atès puntualment. Però no hem de perdre de vista que, si tot el mecanisme a utilitzar és per via telemàtica i els mitjans electrònics, internet, correus electrònics o telèfons mòbils, estem creant una gran barrera per a moltes persones que no disposen de tals mitjans o no tenen els coneixements suficients per utilitzar-los. I això, de manera important, afecte a persones grans i la gent més pobra. I a més hi ha el greu inconvenient de les deficiències que algunes webs públiques presenten, o bé perquè sovint fallen, o bé perquè estan saturades o simplement no funcionen amb l’eficiència exigible. La manca d’una veu humana, d’una mà amiga, d’una atenció personalitzada deshumanitza les nostres administracions, especialment en el primer moment de contactar amb les mateixes, quan s’obliga a les persones a obtenir una cita prèvia, exigència que moltes vegades es converteix en un autèntic calvari o laberint i fins i tot en una cursa impossible. Preguntin sinó als que volen renovar el seu DNI o el carnet de conduir, als que volen tramitar la seva jubilació o fer qualsevol altre tràmit a la Seguretat Social, o als que necessiten aclarir alguna qüestió a l’Agència Tributària, als que...
Que els responsables dels diversos organismes administratius o judicials, siguin de l’administració central, autonòmica o municipal prenguin bona nota d’aquesta problemàtica. No es pot deshumanitzar el tracte amb la ciutadania, no s’han de crear noves barreres, i cal reinventar el que calgui per agilitzar, facilitar i potenciar un tracte humà, eficient i sense pèrdua de temps, tot evitant laberints i calvaris injustificables.
