Al voltant de la martiritzada Ucraïna, tan durament provada per la destrucció de la guerra cruel i insensata, hi ha també signes d’esperança, que s’alcen poderosos enmig de tanta desolació, com els de tantes portes obertes de famílies i comunitats que estan acollint emigrants i refugiats a tot el vell continent. No falten actes de veritable caritat que són una benedicció per a les nostres societats, sovint degradades per tant egoisme i individualisme, i que ens recorden que la pau és possible, que és responsabilitat de tots, i que ha de començar, en primer lloc, per la conversió dels nostres propis cors.
