Diari de Girona

Diari de Girona

Lluís Serra Mir

El reciclatge, una responsabilitat compartida

Totes les empreses que ofereixen productes o serveis ho han de fer amb uns criteris de qualitat en el procés de fabricació i lògicament respectant la regulació en matèria de seguretat i salut dels treballadors i de respecte cap el medi ambient.

Els fabricants i importadors de productes coneixen perfectament bé la traçabilitat dels seus productes i les afectacions al medi ambient segons el consum energètic i reciclatge, des de la fase de disseny fins la comercialització. A dia d’avui tant la regulació impulsada per les institucions, com la consciència que va prenent la mateixa societat, hauria de portar al mínim impacte al medi ambient.

En el moment que un ciutadà compra un producte o servei, a banda del servei que li ofereix, també hauria d’adquirir la responsabilitat de reciclar-lo bé, seguint les instruccions facilitades pel fabricant. L’allau d’iniciatives en aquest sentit, per reciclar i reutilitzar aquests productes, posa de relleu la necessitat de canalitzar-les de manera que vagin en la direcció dels objectius. Hi ha una evidència que alguns projectes de reciclatge no funcionen com caldria i sovint la justificació és una manca de sensibilització ciutadana. Per tant es fa evident la necessitat d’endegar iniciatives a partir dels resultats actuals, implicant les institucions, empreses i la ciutadania, buscant la cerca de solucions des del seu origen.

Els productes tenen dues fases perfectament diferenciades. Una primera fase inclou des del disseny fins a la comercialització. En aquesta fase el control i la responsabilitat són del fabricant.

La lliure circulació de productes a la Unió Europea permet que qualsevol empresa pugui fabricar i comercialitzar un producte sense limitacions si no afecta la seguretat i salut dels destinataris, sempre i quan aquests els utilitzin segons les instruccions que obligatòriament ha d’entregar el fabricant amb el producte.

Les instruccions del fabricant han de contemplar des de l’adquisició fins al desballestament o reciclatge. En aquesta primera fase els productes tenen uns costos i unes afectacions al medi ambient en funció del consum energètic i el seu posterior reciclatge. És responsabilitat del fabricant minimitzar-les complint les reglamentacions, seguint els criteris tècnics i els avenços existents.

Cal pressuposar que els fabricants i importadors volen fer les coses bé i és responsabilitzen de la traçabilitat del producte, a la mínima emissió de contaminants i a un bon reciclatge. Donar a conèixer les condicions en què es fabriquen els productes, el seu impacte energètic i ambiental, i el control de residus, pot ajudar a donar una transparència i credibilitat al sistema de gestió integral del producte. Al mateix temps el fabricant ho pot utilitzar com argument de venda.

Aquells productes i serveis que al llarg de tot el seu període útil perjudiquin menys la seguretat i salut dels treballadors i el medi ambient haurien de ser els que s’acabin imposant en el mercat. Les normatives, subvencions, la publicitat dels productes, les demandes del mercat, la sensibilització social, etc. apunten en aquesta direcció.

La segona fase comprèn des que l’usuari adquireix el producte fins al seu correcte reciclatge. La compra d’un producte porta implícita la responsabilitat de reciclar-lo bé. La realitat demostra que això no sempre és així, i per tant la qüestió és com es podria garantir que els compradors de productes és responsabilitzin d’una manera real i eficaç de reciclar el producte correctament.

Una possibilitat per garantir que l’usuari recicli bé és proporcionar-li algun incentiu suficientment atractiu per que ho faci. Una manera podria consistir en afegir al preu del producte una quantitat que el comprador recuperi en el moment que el recicli d’acord amb les instruccions del fabricant. De fet, el circuit que utilitzen tots els elaboradors i fabricants de productes per comercialitzar-los, també es podria utilitzar per reciclar-los.

Això obriria un camp de possibilitats i oportunitats molt ample pels elaboradors i fabricants, que podrien incloure aquesta segona part del circuit en la traçabilitat dels productes que fabriquen.

Les empreses que tinguin capacitat tècnica per avançar en aquest camí podran fer-ho demostrant un compromís vers el reciclatge i el planeta, i les que no hauran de demanar assessorament als enginyers i tècnics competents en energies renovables i reciclatge de productes. D’aquesta manera es podria implicar fabricants, administració i consumidors en la circularitat efectiva de la cadena econòmica, productiva i de consum.

Compartir l'article

stats