És el temple hindú més gran i també el monument religiós més gran del món. Patrimoni de la Humanitat des de l’any 1992 i construït al segle XII amb 37 anys. El temple és l’arquetip de l’estil clàssic de l’arquitectura khmer. Ha esdevingut un símbol de Cambodja, apareix en la seva bandera, i és l’atracció turística principal del país.
L’arquitectura d’aquest temple és única. No s’assembla a cap altre temple a l’Índia ni a Cambodja. Té 5 úniques torres en forma de barrina a l’estructura central. Hi ha 12 escales construïdes al seu voltant en angles perfectes. Totes condueixen a la mateixa cambra central. Aquesta arquitectura no es veu a cap lloc del món. Malauradament els seus constructors i habitants varen desaparèixer misteriosament.
Coincidint amb l’equinocci de primavera, quan apunta l’alba, els turistes s’apleguen a l’entrada del temple, per veure clarejar el sol, que es posa davant de l’estructura central. Com podrien haver-ho calculat amb aquesta precisió astronòmica? El temple està construït amb tants detalls sobre l’astronomia, que difícilment pot ésser obra de persones que utilitzaven eines primitives.
Tallats a la pedra veiem Súrya, el déu del sol de l’hinduisme, i sota ell uns tipus fent Nàmaste a Súrya. Representen els 9 planetes. Plutó va ser descobert el 1930. No obstant això, el sol i els 9 planetes, van ser tallats fa almenys 900 anys a Angkor Vat. També tenim la representació d’un elefant (extingits fa 2 milions d’anys) amb 4 ullals. Com s’explica?
Graham Hancock ens diu que tota Angkor, «constitueix un model de colossals dimensions basat en la fantasia i incongruència típicament hindús», per expressar la idea de la precessió.
