Algunes decisions estratègiques de Junts semblen pensades per bombardejar el partit des de dins. La darrera de no presentar Marta Madrenas de candidata a l’alcaldia de Girona n’és una, per moltes ganes de plegar que pugui tenir ella, que sospito que no són tantes com diu. A Girona, JxCat havia fet el més difícil: guanyar unes eleccions amb una cap de llista que havia accedit al càrrec amb la marxa de Carles Puigdemont a la Generalitat i que estava lluny dels índexs mínims de coneixença per part de la ciutadania.
Madrenas va saber jugar bé la carta de la independència el 2019 i això la va ajudar a continuar a l’alcaldia. Ara ja feia temps que sabia que a les eleccions de 2023 no podria utilitzar la mateixa estratègia i va iniciar un nou camí que va néixer el juny de 2021 amb una conferència a Cambra de Comerç on va esbossar un projecte per a la ciutat. El ciutadà se la pot creure o no, li pot comprar la idea o no, i li pot donar suport o no, però ningú podrà dir que no ha imaginat i explicat la Girona que ella vol.
El candidat perfecte no existeix i sempre n’hi ha de millors, segur, però n’hi ha molts més de pitjors. Es tracta de saber escollir i tenir les coses clares per afrontar els comicis amb opcions. Això serà així si han estat capaços de trobar la persona ideal que compleix els requisits per obtenir més suports electorals. Si per contra, la marxa de l’alcaldessa és el resultat de lluites internes pel poder, poca cosa tenen els de Junts a batallar en les eleccions. Hauran servit el càrrec i el govern en safata a la resta d’aspirants.
Veurem què passa els dies vinents i com acaba el procés de primàries. De moment, no sembla que Junts ho tingui molt ben lligat i fa la sensació que tot plegat es tracta de focs d’artifici, i els invents no sempre funcionen.
