Les herbes entremig de l’asfalt. Bé, bé. Ara sí que m’agrada l’Ajuntament de Girona. Però s’ha de pensar que a les lleres i als prats a la vora dels rius s’hi han de respectar les plantes que li són pròpies i les arbredes. Per passar un bon estiu no hi ha com l’ombra de les arbredes.
Es fa córrer massa el redall per tot arreu. L’altre dia, aquí a Ripoll, al costat del Mercat Cobert, hi havia, entre morelles (herba diürètica) i «trèfoles» (trèvols) arrapades al terra, al costat de la paret, unes sublims «herbes d’orenetes» (celidònia) amb flors grogues i planta d’un verd vellutat que aquí hi té la frescor que necessita. Vaig pensar agafar-ne després, més tard, quan sortís del mercat. La celidònia és una planta medicinal. Però, ai! Sorpresa! Totes estaven arrasades per l’equip de neteja. Encara hi quedaven però, restes de plàstics i papers enganxats.
Però m’ha agradat aquesta decisió de Girona. Potser de mica en mica...
Aviam si menys asfalt i més natura.
