El 28 d’abril passat, el Fons de Recapitalització d’Empreses afectades per la Covid-19 (Fonrec) va aprovar una injecció de 4,5 MEUR a la cadena Guitart Hotels, en forma de préstec participatiu. El Fonrec és gestionat per la Companyia Espanyola de Finançament del Desenvolupament (Cofides), dependent del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme. En l’accionariat, a més de l’Estat, hi ha Banc Santander, BBVA i Banc Sabadell.
L’operació és un capítol més en la història d’apogeu i declivi d’una empresa familiar, pionera en el sector turístic, fundada l’any 1955 per Francesc Guitart.
Ara bé, va ser el seu fill Climent, un empresari visionari i aventurer, qui va accelerar l’expansió recollint èxits i fracassos. Quan va morir el 12 de febrer de 2014, als 62 anys, deixava a la seva vídua, Cristina Cabañas, un llegat complicat de gestionar.
En efecte, actualment la cadena Guitart Hotels disposa de sis establiments, quatre a Lloret, un a Barcelona i un altre a La Molina. Són les restes del naufragi d’un periple ambiciós que, partint de Lloret, va arribar a Platja d’Aro, Almeria, Marbella i Barcelona.
Una menció a part es mereix l’aventura caribenya iniciada l’any 1993, quan va assumir l’administració de tres hotels emblemàtics de Cuba, de capital estatal: Habana Libre, Paradiso-Puntarena i Cayo Coco. L’experiment va durar pocs anys. Els beneficis, que depenien d’un percentatge sobre la xifra de vendes, no van ser els previstos. Tampoc va reeixir la participació en empreses mixtes per dur a terme projectes de gestió i reforma d’hotels. Així doncs, l’any 1995 Guitart Hotels va començar la seva retirada de Cuba.
Però l’any 2004 es va incorporar a la cadena el Gran Hotel Monterrey de Lloret de Mar amb l’objectiu de convertir-lo, després d’una costosa remodelació, en un referent per a la celebració de congressos i per captar un potencial turista d’alt poder adquisitiu.
Com més sucre, més dolç. L’octubre del 2006, el Grup Atzaria, amb el 20% del capital de Guitart Hotels, s’adjudicava el quart casino de Catalunya, que es construiria en els jardins del Gran Hotel Monterrey.
Poc va durar l’alegria. L’1 de setembre de 2016 el Gran hotel Monterrey es va vendre a un fons d’inversió internacional per eixugar el deute que arrossegava des de la compra.
En els dos anys següents es va continuar la política d’inversions per buscar especialitzar-se en el turisme familiar i esportiu, fins que la pandèmia ho va trastocar tot.
L’any 2021 es va assolir un acord amb la banca per refinançar el deute, és a dir, allargar els venciments, però persistia un enorme endeutament.
A hores d’ara, és d’esperar que l’ajuda del govern central serveixi per superar les tribulacions d’una cadena hotelera emblemàtica de Lloret
