Diari de Girona

Diari de Girona

Marc Verdaguer

Celebrar que som província

Demarcació, territori, regió, comarques gironines... Les variants per evitar dir, o escriure, província són nombroses, ben conegudes i utilitzades per bona part dels representants polítics gironins. Consideren que la divisió territorial per províncies, definida al segle XIX per Javier de Burgos, és una estructura imposada des de Madrid que no s’adapta bé a la realitat geogràfica. És allò de què té a veure amb Girona un veí de Puigcerdà que no tingui un altre de Pineda... Potser tenen la seva part de raó. Però, ai carai, de les províncies en surten les diputacions. Un òrgan de gestió exactament igual «d’imposat» que la província, però del qual ja costa molt més dir-ne fàstics. Bàsicament perquè, com exemplifica l’estranya parella de socialistes i puigdemontistes al capdavant del govern de la Diputació de Barcelona, d’aquesta institució en brollen un munt de càrrecs, sous, llocs de feina, assessors i subvencions.

Junts per Catalunya no té una estructura provincial i, per això, Maria Àngels Planas és la coordinadora de Junts a la Vegueria de Girona. Una denominació que, potser, no és molt coherent amb el fet que la també regidora de l’Ajuntament de Girona és una de les vicepresidentes de la Diputació de Girona. Junts, amb la presidència de Miquel Noguer, i ERC, amb la vicepresidència primera de Pau Presas (al mateix temps president regional, que no provincial, del partit republicà), comparteixen el govern de la Diputació de Girona. Un pacte, si volen, més netament independentista que el de Barcelona, però que serveix igual per remenar les cireres d’una institució que gestiona molts recursos d’una província (o com vulguin dir-li) que Javier de Burgos va definir seguint un model anterior. El de 1822, dibuixat durant el Trienni Lliberal posterior a l’aixecament militar de Riego, en una efemèride que ara l’actual Diputació de Girona aprofita per celebrar el seu 200 aniversari (1822-2022). Una commemoració que, entre altres actes, se celebrarà amb un dinar al Mas Marroch al qual han estat convidats els 221 alcaldes gironins i els diputats que, com el cas de Planas o Presas, no són alcaldes. Un àpat on, entre plat i plat, potser tenen temps de debatre si després de dos anys de pandèmia, les comarques gironines, la regió, o la demarcació no tenia necessitats més urgents en què gastar diners públics que amb un dinar per celebrar que fa dos-cents anys que som una província.

Compartir l'article

stats