La delegació catalana de l’Associació Nacional del Rifle (ANC) ha canviat de presidenta alhora que de data per al tan anhelat naixement de la republiqueta, un natalici que es va semblant cada dia més al de la muntanya que va parir un ratolí. Dolors Feliu, que aquesta és la gràcia de la Nostradamus llacista, assegura que la feliç nativitat tindrà lloc el 2025, i perquè vegem que la cosa va de debò, que no parla per parlar i que té informacions que a nosaltres, mortals, se’ns escapen, ha concretat que serà al febrer. Que sigui precisament al febrer ha causat gran alegria entre els llacistes de bona fe, ja que en qualsevol altre mes, haguessin hagut d’esperar trenta o trenta-un dies, a veure si ja apunta almenys el caparró, però sent al febrer, com a molt hauran d’esperar fins al 28, ja que 2025 ni tan sols és de traspàs. Tot són, doncs, alegries per als llacistes, que després d’haver vist que els enganyaven de la mateixa manera una vegada i una altra, estan convençuts que en aquesta ocasió va de debò. «Aquest any sí», cridaran amb frenesí a mitjanit del 31 de desembre de 2024, a la manera com els culers dels anys setanta i vuitanta s’animaven a si mateixos després de l’enèsim fitxatge, que com els altres al final resultaria un fiasco.
Tot i que, per a alegria, la de la mateixa ANC, a qui se li obren tres anys de venda de samarretes per a l’11 de Setembre. Tres anys més, vull dir. La venda de samarretes ha estat sempre l’única raó de ser d’aquesta entitat, les sigles de la qual poca gent sap que signifiquen Adquiriu les Nostres Camisetes. D’aquí ve que les seves dues últimes presidentes tinguin aspecte de propietàries de merceria i l’anterior, Jordi Sànchez, de tipus que es passa el dia tombat en el sofà en roba interior, molt treballador no sembla l’home. Ben cert és que a còpia de passar anys, s’ha acabat l’escala cromàtica -la samarreta a la venda ha de ser diferent cada any, en cas contrari més d’un reutilitzaria la de l’any anterior, que no és gratuïta la fama de garrepes dels catalans- però amb una mica d’inventiva es poden començar a combinar colors. De tal forma s’asseguren samarretes diferents per a uns mil cinc-cents anys més, que no és que un dubti de 2025, però val més assegurar, per si de cas es produeix un lleuger retard en la parida, dit sigui tant en el sentit obstètric com en el col·loquial.
És una llàstima que els dots d’àugur que la senyora Feliu posseeix, no afinin prou per alertar-nos del dia exacte del feliç esdeveniment. Esperem que no sigui el dia 6, o la republiqueta corre el risc de ser coneguda pel sant del dia, Sisebut, i a veure en quina cancelleria del món ens rebrien sense riures indissimulats. Tampoc el 24, sant Modest, sembla el dia més apropiat per al naixement d’una republiqueta que des del principi s’ha destacat per la seva altivesa i arrogància, per creure’s el melic del món, per pensar que el món ens mira. Posats a triar, millor l’11, quan se celebra la Verge de Lourdes, ja que amb els líders que li han tocat al llacisme, l’aparició de la republiqueta sí que seria un miracle, i no que la verge se li aparegui a una pastoreta. De totes maneres, faci’m cas la mestressa de l’ANC, cap data més apropiada que el dia 14, Sant Valentí, perquè porten ja uns anys fent el ridícul més que ahir, però menys que demà.
