El dia que vaig conèixer Quim Salvi em va semblar un home amb un projecte a les mans, il·lusionat per ser rector de la Universitat i amb idees al cap. No puc dir que sorprengués l'actitud perquè un no es presenta a un càrrec com aquest si no vol. Però vaig pensar que se n'han de tenir moltes ganes. Dirigir una universitat no és fàcil i la de Girona menys, sobretot en aquell moment, el 2017, quan el futur del Parc Científic i Tecnològic penjava d'un fil. Li vaig preguntar pel tema; em va semblar que no li tenia gens de por i em va avançar exactament el que passaria i que anys més tard es va confirmar. Un dels resultats de la seva gestió durant el primer mandat es pot traduir amb una dada que no és menor: en el moment de la reelecció ningú s'hi va voler enfrontar.
En mig del dia a dia de la institució, el rector ha hagut de fer front a un cas delicat, que no ha agradat a cap dels implicats i que encara no està tancat. Es tracta del judici a un catedràtic acusat d'haver malversat presumptament 450.000 euros de la universitat a través de diverses empreses spin-off, que ha quedat vist per sentència aquesta setmana. La fiscalia li demana set anys de presó, que no és poca cosa, i veurem en poques setmanes què decideix el tribunal. Però, el més interessant d'aquest afer és el paper de la UdG.
El cas es va fer públic l'octubre de l'any passat, quasi per casualitat, quan un «oportú» tall de llum va obligar a suspendre el judici. Fins al moment havia passat desapercebut i en posar-se al descobert, va sorprendre que la institució aparentment perjudicada no s'hagués personat en el procediment. Era una dada que feia saltar les alarmes perquè o bé el rectorat considerava que la fiscalia estava absolutament equivocada, o tenia alguna cosa a amagar. A poc a poc es van anar coneixent detalls, tot i que cap era concloent del tot.
En el judici van declarar pràcticament tots els rectors i cap va aportar dades rellevants. «Era el principi dels spins-off i no sabíem gaire com anava» o el reglament anava canviant i totes les empreses estaven en «procés de regularització», són alguns dels arguments que van esgrimir l'actual i anteriors màxims responsables de la universitat. Les declaracions només poden donar peu a moltes especulacions.
Al final del judici es va analitzar un informe encarregat pel jutge instructor a l'Oficina Antifrau, que conclou que el catedràtic va cometre irregularitats amb el vistiplau de la Universitat. El document és dur: revela la «debilitat» dels controls interns i en l'informe d'informació reservada oberta per la institució es va concloure que la universitat va «tolerar» la situació d'infracció i va «acceptar-la tàcitament» en formalitzar contractes de col·laboració amb les societats de l'acusat, explica la redactora de tribunals d'aquest diari, Ariadna Sala.
Una de les línies de defensa de l'acusat és que la pesada, lenta i sovint complicada burocràcia impedia que les empreses auspiciades per la universitat poguessin treballar amb una certa normalitat. La recerca que s'hi feia, la contractació de personal, etc. quedaven tallades en sec per la poca claredat del sistema. Per això tots els declarants van venir a dir que es va «tirar pel dret» amb la intenció d'anar «regularitzant» la situació a poc a poc. I la pregunta que s'obre amb aquest argument és: amb quantes altres spin-off de la universitat va passar el mateix? I no em refereixo a la presumpta malversació, que això ja ho determinarà el tribunal, sinó a l'«anar fent», sabent que estàs en fals.
Quim Salvi no ha estat valent, com tampoc ho han estat els seus predecessors. No he vist, en aquesta ocasió, aquell aspirant amb ganes de menjar-se el món. Entenc que el sistema és pervers i que és difícil combatre'l, però quan t'hi enfrontes s'ha de fer amb passes molt segures, perquè si no el mateix sistema es cuidarà de posar al descobert les debilitats, les personals i les de la universitat.
