Quiosc

Diari de Girona

Ferran Vallespinós Riera

El joc de l’oca, el joc dels molins i els miracles

El suposat desplegament de l’energia eòlica marina a Catalunya a la zona de golf de Roses, s’està convertint en una nova versió del joc de l’oca. Ja sabeu, «anar d’oca en oca i tiro perquè em toca». En el joc dels aerogeneradors, «es va de molinet en molinet fins instal·lar un gran paquet». Fixeu-vos: els primers promotors anticipats (Sener i BlueFloat) van endegar una estrambòtica tramitació ambiental el mes de febrer de 2021, amb un avantprojecte que preveia la instal·lació de 65 aerogeneradors, en dues fases; després van parlar de 3 aerogeneradors experimentals (per fer una mena de tastet) i ara diuen que serien 35. I en això estàvem, quan apareix un nou promotor anticipat (en aquest cas Iberdrola) amb altres 500 Mw situats al mateix indret.

Per cert, aclareixo que els anomeno promotors anticipats perquè han llençat els seus projectes i propostes molt abans que l’Administració identifiqui les zones marines prioritàries per la instal·lació d’eòlica marina, el que sembla indicar que o bé corren un risc important o tenen més informació que la resta de mortals. El que volen fer, ara mateix seria il·legal fer-ho on pretenen.

En tot cas, és d’agrair l’esforç que fan els promotors anticipats a posar noms tan nostrats als seus parcs industrials de generació d’energia elèctrica: «Tramuntana» (el vent que ho ha de moure tot), «Gavina» (un ocell rapinyaire típic de les nostres costes, potser tot un símbol), etc. Suposo que tenen gabinets encarregats de buscar noms poètics, però suggereixo a tall d’exemple; «El meu avi» (en homenatge als homes de la mar de la zona) o «Cormorà» (una de les espècies d’aus candidates a estavellar-se contra les aspes dels aerogeneradors).

I la cosa no acabarà aquí, com podreu comprovar aviat. La raó és ben senzilla: a Catalunya es pretén instal·lar 3.500 Mw d’energia eòlica marina fins a l’any 2050 i a la vegada tant la Consellera Jordà com el document que ha de justificar la seva implantació (Pla d’Ordenació de l’Espai Marítim, POEM) sostenen, amb contundència, que la única zona de Catalunya amb potencial per generar eòlica marina, és una parcel·la anomenada LEBA 2 situada davant del golf de Roses. Per tant, si es volen produir 3500 Mw i l’únic lloc apte per fer-ho és el golf de Roses, vol dir que tots 3.500 MW s’hauran de fer a l’entorn escollit pels promotors anticipats del Tramuntana o Gavina. O no?

Sembla que el meu raonament té tota la lògica. De moment, tenim la manifestació d’intencions de Sener-BlueFloat i Iberdrola, que totalitzen uns 1000 Mw. Tenint en compte que el període estimat entre que es mostra interès per a construir un parc i s’aconsegueix generar energia és d’uns 7-9 anys (en el cas de l’eòlica marina s’hi afegeixen incerteses addicionals), vol dir que amb el que hi ha damunt la taula es compliria amb l’objectiu del PROENCAT per 2030. Però i desprès? Amb l’actual tecnologia i potència dels aerogeneradors, implica que per complir l’objectiu per 2050, caldria instal·lar de l’ordre d’uns 250 aerogeneradors tots a la mateixa zona (ja que és l’única amb possibilitats, segons ells mateixos diuen).

Per tant, qualsevol avaluació d’impacte ambiental no s’ha de fer de parc en parc sinó que ha de ser per la globalitat del que es pretén fer a la zona, analitzant les sinergies i els efectes acumulatius. És a dir, cal la tramitació d’un Pla pels 3.500 Mw finals i no val la fragmentació projecte a projecte com pretenen fer els promotors i fins i tot l’Administració.

Per evitar que el territori es faci creus d’una imatge final amb centenars d’aerogeneradors davant del golf de Roses, els promotors sostenen que la tecnologia millorarà en tots aquests anys i que probablement els aerogeneradors tindran més potència i caldrà instal·lar-ne menys o que els sistemes d’ancoratge permetran anar a situar-los fins a batimètriques de mil metres, allunyant-los definitivament de la costa (que la tecnologia ho faci possible no vol dir que econòmicament sigui viable). És a dir: es confia en una mena de miracle tecnològic que faci possible el que ara no ho és.

En absolut nego aquesta possibilitat que finalment es puguin generar 3.500 Mw a on bufa la tramuntana, amb pocs aerogeneradors i molt allunyats de la costa. Tenint en compte que el primer motor immòbil d’Aristòtil o Sant Tomàs, fa molts anys que se’n parla i encara no ha estat descobert, sóc poc donat a confiar en prodigis inesperats. Però si hi ha qui fermament hi creu, em pregunto: per què en lloc d’instal·lar uns aerogeneradors que aviat quedaran obsolets i afectaran a la biodiversitat d’una zona especialment rica, no esperem a disposar de la tecnologia que es permeti assolir la potència volguda, evitant la majoria d’impactes? Sembla lògic, no?

Mentrestant, no val anar de parc en parc. S’ha de posar damunt de la taula tot el que es pretén fer i endegar una evolució ambiental seriosa de tot el Pla.

Compartir l'article

stats