Hi ha un gran motiu per estar a favor de la proposició de llei «sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials a l’ensenyament no universitari» i és el fet de venir signada per quatre grups que equivalen al vuitanta per cent del Parlament de Catalunya. Ampli consens per a una qüestió fonamental. I també hi ha un petit motiu per arrufar el nas davant el text: que la cosa «holística» hi apareix dues vegades, una en plural i l’altra en singular. La primera arriba després d’afirmar que «els aprenentatges lingüístics desborden les organitzacions curriculars basades en paràmetres numèrics», de manera que «exigeixen visions holístiques i transversals». La segona és per esmentar que «es fa imprescindible una aproximació holística al tractament de les llengües en els marc dels processos comunicatius i d’aprenentatge». Antigament això d’«holístic» només ho deien els practicants de les teràpies naturals influïdes per algunes medicines orientals, però ara t’hi entrebanques pertot arreu. Diria que en certs ambients del discurs polític i acadèmic hi ha més «holístics» que «paradigmàtics», si més no en matèries socials (als matemàtics no els prenguis els paradigmes). Molts lectors coneixen perfectament el significat de l’adjectiu «holístic» i les seves variants de gènere i nombre, però si per desconeixement o per a més seguretat han anat a la versió en línia del diccionari normatiu (el de l’Institut d’Estudis Catalans) s’hauran trobat que... ostres, no hi és! Com que de vegades els camins fan revolts, se’ns pot acudir buscar «holístico» al diccionari castellà, on ens envien a «holismo», fet que ens incita a buscar «holisme», i llavors trobem un significat: «Doctrina que considera que certes realitats formen un tot que no es pot reduir a la suma de les parts». És a dir, que la proposició parla de «tenir una visió de conjunt». Mira que seria fàcil dir-ho així! (Per cert, en català són «certes realitats» i en castellà és «cada realitat», o sigui, totes. Ves quina cosa.)
