Tots els esforços de les formacions polítiques espanyoles es centren en les properes eleccions andaluses. Ningú no discuteix la victòria de l’actual president Moreno-Bonilla, però caldrà veure els resultats finals per adonar-se si té prou vots per a governar en minoria o bé necessitarà de Vox. El PSOE resa perquè la ultradreta faci coalició amb el PP com ha succeït a Castella-Lleó. Si fos així, tindria un element per lesionar els interessos d’un Feijóo que té La Moncloa a l’abast. Els pactes socialistes amb Unides Podem i els independentistes d’ERC i Bildu han deixat molt tocat Pedro Sánchez, que administra un cada dia més clar final d’etapa. El PSOE andalús –el de Felipe, Guerra, De la Borbolla, Chaves o Griñán– era clau en les victòries socialistes, però ara ha perdut l’hegemonia en el seu propi territori a causa dels casos de corrupció.
Però el temps passa ràpid i, immediatament després de l’estiu, els partits prepararan ja les municipals. S’arriba a aquesta contesa amb la mateixa llei de sempre. Ni PP ni PSOE s’atreveixen a canviar-la. I així es continuarà arreu de la geografia catalana i espanyola amb pactes «antinatura». El candidat o candidata guanyador no vol dir que es converteixi en alcalde o alcaldessa. Els ciutadans continuaran votant llistes tancades, tot elegint regidors i regidores. En aquest sentit Jordi Sànchez ja va fer aquest cap de setmana un crit d’alerta en una convenció de Junts, posant d’exemple els casos de Figueres, Sant Cugat o Tàrrega. Però ja se sap que els pactes «antinatura» els han protagonitzat tot els partits.
A casa nostra als ajuntaments hi haurà un munt de candidatures independents, moltes d’elles al Baix i Alt Empordà. La victòria globalment se la disputaran ERC, Junts i PSC. A la dreta la situació a les comarques gironines es complicada. En la darrera contesa el PP desaparegué del mapa, mentre Ciutadans es manté de forma residual i protagonitzant espectacles lamentables com els dels seus dos regidors a l’Ajuntament de Girona. Per la seva banda, Vox assolí un diputat al Parlament de Catalunya, però li serà complicat trobar candidats als pobles. La CUP i les candidatures dels Comuns estan consolidades en alguns municipis gironins.
L’alcaldessa Madrenas ja ha anunciat que no es presenta a la capital. Se’n va abans de protagonitzar una clara derrota. La seva substituta és poc coneguda i ho tindrà complicat. En aquest sentit, Paneque, Salellas –si es presenta– i Ayats semblen més ben posicionats i hom té la impressió que es formalitzarà un pacte a dues o tres bandes, atès que Girona avui és una ciutat amb greus problemes de seguretat –els robatoris són a l’ordre del dia–, de neteja viària –el Barri Vell fa pena– i de manca d’objectius. En els darrers anys no s’ha consolidat cap projecte emblemàtic i al govern actual li manca empenta, imaginació i compromís.
A Figueres és on es produí fa tres anys un pacte dels anomenats «antinatura» per Jordi Sànchez. L’alcaldessa Lladó ara tindrà l’oportunitat d’ampliar resultats i ha coordinat fins avui sense massa problemes un govern plural i d’ideologies diverses. Els seus acords amb el PSC portes enfora han funcionat i no es pot descartar la reedició d’aquest pacte. L’altra formació majoritària de caire independentista ha de clarificar posicions entre els de Junts, el PDeCAT i Centrem. Si van per separat, no tindran res a fer... Figueres necessita sortir d’una paràlisi que l’envolta des de fa una colla d’anys i que el govern actual no ha resolt.
I a Olot l’alcalde Berga està completant la legislatura sense massa dificultats. Ni ERC ni el PSC li fan ombra, però assolir una majoria absoluta no és senzill. A la capital de La Garrotxa la presència de Vox sí sembla assegurada, davant la crisi permanent que viuen el PP i Ciutadans.
Aquest és el panorama de tres ciutats importants. D’altres indrets com Blanes, Salt, Banyoles o Lloret de Mar en parlarem en una altra ocasió. Però el ball de candidats s’ha iniciat i de moment sense cap sorpresa.
