Quiosc

Diari de Girona

Xavier Domènech

Màgia de la bona

Més cara que esquena. Galtes de formigó. Morro que se’l trepitgen. Poden triar l’expressió que vulguin, o altres de més gruixudes, per comentar la següent notícia: la inversió regionalitzada de l’Estat a Madrid va ser el triple que a Catalunya malgrat que aquesta estava per davant en les previsions pressupostàries. El truc és antic però sembla mentida la poca vergonya amb què el continuen executant: s’aproven unes previsions generoses per enlluernar-nos i després les realitzacions no es veuen per enlloc.

El desembre del 2020 el Congrés va aprovar el projecte de pressupostos de l’Estat amb una majoria aclaparadora de 188 vots, que incloïen els d’ERC i el PDeCAT, però no els de JxCat i la CUP. Al cap d’un any els republicans van repetir el suport malgrat que allò acordat un any abans no s’estava complint, motiu potser suficient per posar-s’hi de perfil. No calia esperar les notícies de Pegasus per olorar l’actitud de presa de pel. Ara, quan Hisenda ha fet públiques les xifres del 2021, resulta que a Catalunya s’ha executat el 36% de la inversió pressupostada, mentre que a Madrid ha estat el 187%, és a dir, que s’hi han destinat més diners dels compromesos. Quanta generositat!

Generositat sense recompensa, perquè el govern madrileny del PP no es fixa en l’executat sinó en el pressupostat, proclama enormes greuges anticatalans i aconsegueix que el tornin a votar. No és pas per guanyar eleccions que Sánchez hi gasta de més. ¿Podem sospitar que és per atendre compromisos de diversa mena amb poders reals del totxo, l’asfalt i les concessions?

D’aquí a mig any, quan els pressupostos de l’Estat per al 2023 es tramitin al Congrés (i els de la Generalitat al Parlament, i els municipals als ajuntaments), algú tornarà a parlar-ne com «la llei més important de l’any» en lloc de qualificar-la com «la presa de pel més important», o potser «el més espectacular truc de prestidigitació». Al seu costat, el Lari i el Pop són uns aprenents.

Compartir l'article

stats