Quiosc

Diari de Girona

Francesc Esteva

Teatre i política

Avui els parlaré dels Pertes, plans estratègics per a la recuperació i transformació econòmica. Són plans pagats amb fons europeus que pretenen la modernització del teixit productiu del país. Han ocupat poc espai a la premsa tot i que la presidenta de la comissió Ursula Von der Leyen ha elogiat la rapidesa en proposar-ne, un conjunt important ja està aprovat per la comissió i ara comença el temps d’implementació. Els títols dels aprovats són: vehicle elèctric, salut d’avantguarda, energies renovables, agroalimentari, nova economia de la llengua, economia circular, indústria naval, aeroespacial, digitalització del cicle de l’aigua, microelectrònica i semiconductors i s’ha anunciat un d’economia social i de les cures. Tots tracten problemes importants i aquests només són els inicials però en vindran més perquè els plans de recuperació només es troben en el seu inici. Però ara ve la feina de posar-los en marxa i de que realment compleixin els seus objectius.

Cada un d’aquests plans, amb diferent mesura, demanen coordinar molts aspectes, objectius clars, col·laboració público-privada, preparació de personal i connexió amb la recerca i innovació. El finançament públic ha d’estimular inversió privada per ser efectiva, ha de promoure noves formes de negoci i canvis en sectors essencials. Posem l’exemple de les energies renovables. Cal tenir clar els objectius, grosso modo, tenir una energia majoritàriament renovable pel 2050. Els estímuls han d’anar des d’estímuls al canvi de renovables per part dels usuaris amb finançament compartit, a estímuls a les empreses del sector per promocionar projectes raonables que cobreixin les necessitats del pla. I tot això ha d’anar acompanyat de recerca i innovació, la recerca ha de continuar avançant en ciència bàsica i tecnologia per obtenir energia cada cop més neta i eficient i com emmagatzemar-la. A més, les empreses han d’adquirir els coneixements tècnics necessaris i han de tenir treballadors qualificats.

En tot aquest paquet que cal coordinar bé perquè realment es faci efectiu el pla, la recerca i la innovació hi juga un paper essencial sense menysprear la formació de treballadors especialitzats. Calen plans específics de recerca en els diferents temes, coordinats amb plans específics de formació de personal científic i tècnic. Tot i els resultats de la recerca encara hi ha molts colls d’ampolla i no veig propostes engrescadores per dinamitzar-la en canvi sí que la llei de formació professional dual recentment aprovada és una peça fonamental ben orientada. Hi ha una manca de tècnics especialitzats que fa difícil portar a terme efectivament molts d’aquests plans. Que a Catalunya, per exemple, aquest any els estudis de FP dual s’hagin vist desbordats (les sol·licituds superant abastament les places ofertes) demostra que els joves hi veuen una oportunitat i que l’administració catalana no s’ha posat les piles.

Podria continuar amb altres projectes però em repetiria. De totes maneres, per la seva dimensió i per la seva importància, deixin que els digui alguna cosa sobre l’últim que s’acaba d’aprovar, el de microelectrònica i semiconductors. Pel seu objectiu, tenir microxips europeus i no dependre del tot de fora de la UE, pel seu volum de diners (és el de pressupost més gran), i per la important tasca de recerca i innovació que implica, suposa un repte en el qual el centre de supercomputació de Barcelona hi juga un paper clau.

Tots aquests projectes no són cap bolet en un marc territorial concret sinó un punt més d’un projecte europeu, quan la comissió els aprova també té en compte la necessitat de coordinació entre els que s’estan implementant a tot Europa. Per exemple, no només Espanya té un pla dedicat al cotxe elèctric o a les renovables i aquests plans hauran de tenir forçosament aspectes compartits (com, per exemple, la recerca i la innovació) i plans d’implementació a cada territori. Haurien de ser plans europeus amb implementacions en els diferents territoris.

De que aquests plans tinguin èxit en depèn en gran mesura el futur del país. Per això seria bo que tots participéssim en el seu desenvolupament per fer-los efectius per sobre de les marees de la política. No serà una tasca fàcil implementar i tenir èxit en aquests PERTEs però la tasca té el seu aspecte engrescador i caldria implicar-hi com més gent millor.

Dos apunts més: Lluís Foix comentava les «baralles dialèctiques» al Parlament espanyol comparant-les amb les del britànic i deia que eren més virulentes les del britànic. Johnson disposa d’una majoria còmode per mantenir-se al càrrec. Sánchez depèn de pactes constants que fan més complicades les baralles. Però en el fons, insinuava Foix, això sols és un teatre perquè els problemes de fons es resolen altrament. Aquestes baralles serien només l’Hola de la política mentre que la «política que transforma» circula per altres carrils, lleis, decrets i projectes. A Espanya el govern ha aconseguit guanyar la majoria de votacions, tirar endavant els seus plans, en definitiva, governar. I ho ha fet amb polítiques de centre-esquerra (socialdemòcrates) ben vistes des de Brussel·les.

Per acabar unes notes sobre la visita del rei emèrit. La seva inviolabilitat no ha permès aclarir els contes amb tocs de novel·la rosa. Respectat per una gran majoria dels espanyols pel seu paper a la transició, va creure que el seu crèdit no tenia límits. Com deia un amic, vam acceptar-lo pel seu paper a la transició però si ens provoca pot fer aflorar l’ànima republicana. Quan la corona necessita tranquil·litat aquest cap de setmana el rei emèrit ha tirat llenya al foc. Les dretes en la part de teatre parlamentari diuen que l’emèrit pot fer el que vulgui com a persona ja que no té cap causa judicial oberta però no diuen que no ha tingut un tracte com qualsevol persona en el front judicial. Cal urgentment un canvi consensuat de les regles de joc si es vol mantenir la corona.

Compartir l'article

stats