El passat dimarts, sense festes ni acomiadaments innecessaris, amb la discreció que sempre els ha caracteritzat, va abaixar la persiana la llibreria Geli de l’Argenteria després d’anunciar que tancava per encarar un nou projecte que volen tenir enllestit abans d’acabar l’any. Aquest entranyable establiment històric s’havia mantingut obert i en funcionament des de la seva creació l’any 1879 quan Francesc Geli Geli decideix que la venda de llibres funcionaria millor que no pas la fleca que, en realitat, havia estat la seva primera opció de negoci a Girona. En aquestes mateixes dates, però de l’any 2019, ens assabentàvem de l’efemèride dels 140 anys de vida d’aquesta llibreria gironina, una celebració que també es va circumscriure en la intimitat de la propietat i la colla d’amics i clients habituals.
Segons l’actual propietari, Pere Rodeja, ara es tanca una etapa de l’històric local de l’Argenteria però amb la voluntat d’obrir-ne una altra també dins l’espai urbà del Barri Vell. La Geli, que va començar venent missals i llibres religiosos, es va saber reorientar i actualitzar gràcies a l’empenta i visió de Pere Rodeja Ponsatí, la persona que va ampliar el ventall de possibilitats incorporant-hi la venda de llibres tècnics «que ningú no tocava» afegint-hi, però, les darreres novetats editorials junt amb volums gairebé de col·leccionista, de tal manera que ben aviat es va popularitzar la frase «el que no trobis a Can Geli no ho trobaràs enlloc». En aquest sentit, puc donar fe de la memòria prodigiosa d’en Pere de Can Geli per identificar tot el que tenia emmagatzemat als altíssims prestatges del local. Era l’amabilitat personificada fins el punt d’enfilar-se i no parar fins trobar-me l’únic exemplar que quedava d’un llibret exhaurit des de feia anys sobre el músic John Cage a qui jo havia d’entrevistar a Cadaqués al cap de pocs dies. En una altra ocasió em va ajudar facilitant-me un exemplar del llibre tècnic La presa de Susqueda: su proyecto, construcción y comportamiento que havia escrit l’enginyer Arturo Rebollo, eina indispensable de consulta que vaig utilitzar per donar forma a la narració que vaig presentar al premi Just M. Casero l’any 1981.
La Geli es planteja un parèntesi fins poder recuperar embranzida en un nou local dins el centre històric de Girona. És un fet, però, que establiments «de tota la vida» van desapareixent del paisatge urbà i no tots pels efectes de la pandèmia sinó pels inexorables canvis en els hàbits de comportament i consum. Entre Rambla i Argenteria, per exemple, han tancat negocis amb una llarga història al seu darrera com la llibreria Pla Dalmau, però també la Ribas Crehuet del ram tèxtil, les joguines Perich, les pastisseries Puig i Faure o, més lluny en el temps, Can Massot del qual només en queda el rètol com a mut testimoni del passat. Els darrers tancaments dolorosos han estat per una banda Cal Rei del carrer Nou i la liquidació per jubilació de la botiga de moda Guanter a la plaça de Catalunya. En alguns casos els locals han estat ocupats per franquícies de cadenes que troben aquí una plaça interessant per expandir el negoci, però d’altres romanen encara amb la persiana abaixada esperant, no sé si inútilment, que la propietat s’avingui a rebaixar el preu del lloguer.
Certament, per unes o altres raons, unes tanquen però d’altres obren. A Poeta Marquina ha obert la nova Alqueria que hi havia al carrer Ginesta on també s’hi posarà un nou concepte de cuina de l’arròs i, a la Cort Reial, on hi havia el mític Museu del Vi, és a punt d’obrir el nou restaurant del conegut cuiner Marc Ribas un cop s’hagin acabat les obres de reforma El local que deixa la Geli l’ocuparà un altre establiment històric com és la joieria Pere Quera que també va obrir botiga a l’Argenteria el segle XIX tot i que vuit anys després que ho fes la llibreria. Amb aquesta nova expansió del negoci, Quera certifica la idoneïtat del nom d’aquest carrer gironí tot desplaçant, coses de la vida, la joia dels llibres.
