Quiosc

Diari de Girona

Jordi Xargayó

La sanitat catalana, a la cua d’Espanya

Fa pocs dies, el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, alertava que si no s’invertia en sanitat pública, es generaria un increment de les pòlisses privades i, per tant, derivaria en un «sistema polaritzat» que afectaria, especialment, a les persones més vulnerables. Això no ho deia un polític que hagi estat sempre a l’oposició o un sindicalista o un simple observador crític. Ho afirmava, sense despentinar-se, un senyor que ocupa càrrecs rellevants a la sanitat catalana des de fa dues dècades. Argimon ha estat director de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitària, subdirector del Cat Salut i director de l’Institut Català de la Salut (ICS) abans de ser nomenat conseller. Per tant, no és aliè al deteriorament que ha experimentat el sistema sanitari català l’última dècada, i que ha engreixat les mútues privades, com pretenien Artur Mas i Boi Ruiz.

L’últim mes, s’han publicat dos informes que situen la sanitat catalana a la cua d’Espanya; dos informes que no hauran vist en els principals mitjans de comunicació catalans, sempre cautelosos amb el govern català, ni han generat cap debat, ni tan sols em consta que hagin provocat cap reacció per part dels principals col·lectius sanitaris.

L’estudi més demolidor, fet públic la setmana passada per la Federació d’Associacions per a la Defensa de la Sanitat Pública, situa Catalunya com la segona comunitat d’Espanya amb els pitjors serveis sanitaris, només superada per Múrcia. El País Basc lidera el rànquing amb 95 punts; Catalunya en té 66. L’any 2009, Catalunya ocupava el cinquè millor lloc. També és la penúltima en el nombre de consultes anuals mèdiques i d’infermeria. Les consultes mèdiques són 3,8 per usuari; la mitjana estatal és de 5,1. Catalunya i Canàries són la segona comunitat amb més dies d’espera (134) per una primera consulta d’atenció especialitzada, només superades per l’Aragó (147). La mitjana espanyola és de 99 dies. I és la cinquena comunitat amb més dies d’espera (155) per a una intervenció quirúrgica. En definitiva, un desastre.

Tot plegat té una explicació quan veiem que Catalunya és la segona comunitat que destina un menor percentatge del PIB a la despesa sanitària consolidada (4,9%), només superada per la Comunitat de Madrid (3,7%), segons consta en l’Informe Nacional de Salut 2020-21 del Ministeri de Sanitat, publicat fa un mes i mig. Curiosament, es tracta de dos dels governs més populistes de tot l’Estat, el de Díaz Ayuso i l’independentista. Pel que fa a la inversió per habitant, Catalunya és la sisena comunitat que hi destina menys diners (1.515 euros). Només Andalusia, Madrid, Illes Balears i Canàries gasten menys que Catalunya. (Perdonin l’excés de dades, però són necessàries).

Està molt bé treure el sant Cristo gros del victimisme després de descobrir, a través dels mitjans de comunicació, que l’any passat l’Estat només va executar un 36% de les obres pressupostades a Catalunya. Ja era hora que s’ocupessin de temes importants, però què van fer els consellers catalans i els partits que donen suport a la coalició que governa Espanya durant tot l’any? No van realitzar un seguiment de les obres? No controlen si el BOE publica licitacions i adjudicacions? No van preguntar, pressionar o treballar per reduir la tramitació burocràtica de les infraestructures?

Està molt bé exigir a l’Estat que compleixi els seus compromisos, però el recurs de la queixa permanent a Madrid contrasta amb els silencis dels nombrosos incompliments de la Generalitat en l’exercici de les seves competències. No he vist, per exemple que el president del Col·legi de Metges de Barcelona, el polític Jaume Padrós, s’hagi escandalitzat per aquestes dades de la sanitat catalana com ho va fer per un article de l’Albert Soler sobre l’Oriol Mitjà. Ni ell, ni ningú del seu sector, sempre al servei del poder. Per això, amb l’absència de crítica interna i amb personatges que anteposen la fidelitat política a les seves responsabilitats professionals, estem a la cua de tantes coses. Sí, això és Catalunya, el país dels silencis i l’omertà.

Compartir l'article

stats