Quiosc

Diari de Girona

Josep Callol

Alumnes brillants sense premi

Pol Valero

Em cansen els debats inacabables sobre l'ensenyament, els models a aplicar, quins són més perfectes o els millors perquè els alumnes puguin encarar el futur amb el màxim d'eines i coneixements possibles. Cada vegada que hi ha un canvi de govern, espanyol o català, els nous ocupants del ministeri o la conselleria es creuen capacitats per trobar la pedra filosofal que l'encertarà i que la seva idea, una vegada portada a la pràctica, serà tan bona que ja mai més ningú tindrà la necessitat de pensar-ne una de nova.

Dic que em cansen perquè aquest és un tema cíclic, que sempre dona voltes sobre si mateix i perquè sembla que ningú sigui capaç d'entendre que el que es necessita és un gran consens, el màxim d'ampli, que permeti engegar un projecte a tots els nivells -infantil, primària, secundària, batxillerat, FP i universitat- i que en la seva essència no es toqui, sinó que només s'ampliï en funció de les necessitats del sistema i no de la ideologia dels partits de torn que els toca manar.

Aquesta setmana Diari de Girona ha publicat una història que posa al descobert la discriminació que pateixen alguns estudiants de Formació Professional que han obtingut Matrícula d'Honor i que no poden gaudir de la gratuïtat del primer curs d'universitat, com sí que ho poden fer els companys que han aconseguit el mateix a Batxillerat. Especialment cruel és el cas de Laura Rocha, una noia que va acabar l'FP de grau superior amb la màxima qualificació, pensant que es podria beneficiar de la mesura gratuïta. Quan li van dir que no era possible li va caure al món a sobre; no es pot permetre pagar el primer curs a la universitat i haurà de treballar per estalviar i intentar-ho més endavant. «Havia fet un esforç molt gran, però em vaig adonar que no havia servit de res», afirma Laura Rocha, lamentant-se, en el reportatge de la periodista Meritxell Comas.

La lluita per acabar la situació no és només dels alumnes que la pateixen. Professors i directors de centres estan intentant posar fi a la discriminació. Ho explica molt bé el professor i comissionat del claustre de l'institut Montilivi, Josep Vicenç i Eres: els alumnes d'FP pateixen una «triple discriminació»: econòmica, territorial i psicològica. Segons ell, «se'ls està dient que se'ls considera d'una categoria inferior als estudiants de Batxillerat». Els responsables dels centres educatius han fet arribar les queixes als departaments d'Educació i d'Universitats i han topat de nassos amb un argument, molt recurrent sobretot des de les primeres retallades del govern d'Artur Mas: no hi ha pressupost per solucionar el problema.

Aquesta és la típica explicació que es dona per evitar haver de barallar-se amb el departament d'Economia per aconseguir els diners necessaris per equiparar uns alumnes amb els altres. I és encara més lamentable veure que en altres comunitats espanyoles, els estudiants d'FP de Grau Superior sí tenen accés al primer curs d'universitat gratuïtament, si han assolit la màxima qualificació. La pregunta és clara: ¿per què ens passem el dia plorant perquè no ens deixen gestionar, i quan ho podem i hem de fer, no ho fem? La resposta també és clara: és més fàcil queixar-se que intentar solucionar problemes i potser també més rendible electoralment.

Fan falta alumnes brillants, que se la juguin per obtenir una bona nota i demostrin que poden ser vàlids i útils a la societat. Se'ls ha de deixar que ho intentin, sense posar-los les coses fàcils, però amb totes les oportunitats per a tots i no només per a uns quants. Quan jo estudiava EGB, la imatge que tenia l'FP era de molt negativa, malgrat que havia donat sortida a molts alumnes que es van convertir en bons professionals. Quaranta anys després estem, si fa no fa, allà mateix. Hi ha bons professors i bons alumnes, però no se'ls dona les mateixes oportunitats ni es posen les eines necessàries per prestigiar uns ensenyaments que en aquests moments són més necessaris que mai.

Compartir l'article

stats