La candidatura dels Jocs Olímpics d’Hivern Barcelona-Pirineus arriba en un context d’emergència climàtica, en el qual els Pirineus es transformaran en una serralada amb menys neu i gel. Actualment, les estacions d’esquí d’Espot, Port Ainé i Port del Compte ja no són viables de forma natural i depenen de la generació de neu artificial. L’escalfament global en el millor escenari climàtic d’estabilització de les emissions de CO2 preveu un increment de la temperatura d’entre 1 i 3ºC, i per tant, el 80% de les estacions pirinenques dependran de la producció de neu artificial entre el 2030 i el 2050. No obstant, les previsions en un escenari d’emissions creixents, l’increment de temperatura es trobarà al voltant de 5ºC al 2050, segons un estudi de la Universitat de Grenoble. Tenint en compte les dades climàtiques ja es demostra que a l’hivern del 2030 no hi haurà suficient neu per celebrar els jocs olímpics i que és ambientalment insostenible. La generació de neu artificial requereix d’un elevat consum hídric i energètic, i grans inversions econòmiques, al mateix temps que emet més CO2.
A més, aquests tipus d’esdeveniments alimenten un model de desenvolupament turístic intensiu i un creixement econòmic destructiu pel territori, que només enriqueix a les grans elits empresarials i turístiques. El turisme de temporada es caracteritza per l’oferta de jornades laborals estacionals, precàries i mal pagades, però de diner fàcil que afavoreix la pèrdua d’oficis tradicionals i l’encariment de la vida pels habitants del territori. L’increment dels preus i la dificultat d’accés a l’habitatge és un dels grans problemes que pateixen a la zona, obligant a les persones a marxar per buscar millors oportunitats de feina i un lloguer que es pugui pagar. D’aquesta manera s’està generant una pèrdua d’identitat i d’autoestima entre la població que va veient com s’agreugen les mancances dels serveis públics, del transport, l’accés a l’habitatge, a les escoles i hospitals, patint cada vegada més l’aïllament dels seus municipis degut a un abandonament rural que no ha deixat de créixer en els últims anys.
Tots aquests impactes es veuran clarament potenciats si es permeten els Jocs Olímpics d’Hivern, un esdeveniment que només generarà riquesa durant 30 dies, hipotecant el futur del Pirineu i el de les persones que hi viuen. A més, d’afavorir un model territorial que veu el Pirineu com un espai d’esbarjo i d’aventura, creant territoris totalment dependents que reben un turisme depredador i poc curós amb la natura. Els preus de l’habitatge a l’Alt Pirineu i a l’Aran són dels més elevats de Catalunya i més de la meitat són segones residències, segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE). És evident que no podem deixar l’habitatge en mans del mercat privat si volem revertir aquests números i garantir un dret bàsic com l’accés a l’habitatge.
Finalment, el que el Pirineu necessita són millors accessos als pobles, a les escoles i hospitals, i una economia diversificada que permeti acabar amb el despoblament i l’abandonament rural. Cal relleu generacional que treballi la terra, apostant per mantenir un mosaic de cultius tradicionals que vetlli per la biodiversitat, que arrelin al territori i hi puguin viure fent créixer els seus projectes. Propostes que permetin adaptar-se a la nova realitat climàtica, mantenir els serveis bàsics per als seus habitants, llocs de treball continus i lluny de la precarietat. No podem permetre un nou cas de destrucció del territori i cal seguir sumant esforços per aturar projectes especulatius que ataquen la vida, com les ampliacions de les pistes al Coll de Pal, l’ampliació de l’Aeroport Girona-Costa Brava, el Midcat, la MAT i les urbanitzacions a la Costa Brava.
