Quiosc

Diari de Girona

Matías Crowder

Corredor mortal

Al vídeo, una multitudinària massa de joves de festa formen una ronda al voltant de dos grups que es barallen. Ningú no es posa a separar-los, sinó que més aviat semblen gaudir de l’espectacle. L’acció passa en segons. Tot seguit es veu un jove estirat a terra. El seu agressor li clava una puntada de peu al cap amb tanta força que, malgrat els crits i la música, s’aconsegueix escoltar a l’àudio.

Aquesta setmana s’ha celebrat a l’Audiència de Girona el judici per la mort de Niccolò Ciatti, el jove turista italià que rebia aquella puntada mortal a la discoteca St. Trop de Lloret de Mar la matinada del 12 d’agost del 2017. Aleshores s’havia pujat el vídeo de la baralla (no apte per a persones sensibles) que encara circula per les xarxes.

Pocs dies enrere, la família i els amics d’un altre jove amb un destí similar, l’escocès Craig Mallon, tornaven a demanar l’ajuda de possibles testimonis, després d’esperar durant més de deu anys respostes sobre la seva mort. El 19 de maig del 2012, Craig Mallon apareixia mort davant d’un local d’oci nocturn de Lloret de Mar. El jove celebrava un comiat de solter i es va veure implicat en una baralla. Els carrers, segons testimonis, estaven plens de gent, però ningú no va dir res. Craig Mallon va quedar inconscient i va morir poc després a causa d’una forta contusió al cap. L’investigador privat de la família Mallon, David Swindle, em comentava aquests dies, sorprès per les similituds dels dos casos: «és molt trist que els joves es converteixin en víctimes d’una violència sense sentit quan estaven intentant gaudir de la vida». I sí, té raó, total i absoluta.

Sóc de l’opinió que tots dos casos, el de Mallon i el de Ciatti, ocorreguts fa temps, tenen moltes coses en comú. Però potser el més important de la sort que van córrer les seves vides és que no hagi perdut actualitat. Demà pot passar el mateix.

Més enllà de passar tots dos a Lloret, tenen com a factor comú la nit, les baralles entre joves i l’alcohol, conjunt que sembla crear un corredor sense sortida perquè passin aquests lamentables fets. El corredor, la combinació de situacions que condueix a aquestes morts sense sentit, existeix, i en recordar les víctimes ho passem per alt com si fos part de la natura.

La total desídia dels que van presenciar els seus assassinats, en canvi, o els que van filmar per pujar-ho a les xarxes i guanyar likes, descriu a les clares la decadència moral a què ens enfrontem.

Compartir l'article

stats