Quiosc

Diari de Girona

Joan Vila

L’energia de la llibertat

La guerra d’Ucraïna està accelerant a gran velocitat tots els canvis de l’economia. És com si tot s’hagués alineat per conduir-nos al caos, acció que va calcular Vladimir Putin quan va començar la invasió. Les transformacions geo-econòmiques no han fet més que començar, obrint un període que els nostres fills i nets en diran de revolució.

L’energia i les matèries primeres són la base de Rússia, i Putin sap l’amenaça que això suposa pel món si deixa de subministrar-les. Durant els últims vint anys les vendes de petroli i de gas han significat 4 bilions de dòlars que li han permès pagar els tancs, els canons i els míssils que maten actualment als ucraïnesos. Les rendes obtingudes de les matèries primeres naturals han permès a una elit especuladora russa la creació d’un arxipèlag marítim de iots, de discoteques i societats pantalla al Carib, sufocar una democràcia representativa i satisfer els fantasmes megalòmans de Putin.

Rússia subministra entre el 10 i el 25% del petroli i gas mundials, sobretot a Europa, també és el primer exportador de blat, de fertilitzants i d’altres minerals. La pressió que exerceix a partir d’aquesta posició és immensa, fet que obliga als països més dependents a la creació d’un sistema energètic que depengui sobretot del sol, del vent, de l’aigua i de la biomassa. A Alemanya de les energies renovables en diuen l’energia de la llibertat i el govern prepara als ciutadans per talls potencials de gas i electricitat a l’últim trimestre de l’any. Així, els recomana fer un estoc de seguretat d’aliments poc a poc i mantenir aquest estoc vigilant la caducitat dels productes, renovant-los. A Europa sonen vents de racionament de gas, cosa que pot provocar una aturada de l’economia notable. Putin sap la seva força i ens farà patir.

I no només a Europa: a Califòrnia estan astorats perquè la gasolina ha arribat a 8$/galó, uns 2€/l, llindar on mai havien arribat. Amb la guerra d’Ucraïna els traders preveuen que un dia a Europa no hi haurà gasoil, fet que aturarà el transport i l’economia. El petroli Brent ha passat en els mesos que portem d’any de 70 $/b a 121 $/b després que un oleoducte que transporta petroli des d’Àsia central al mar negre s’ha vist interromput per una tempesta i que a Sudan uns rebels hagin atacat instal·lacions petrolieres. Tot el sistema de matèries primeres està tensionat, i qualsevol incident esdevé crític. Aràbia Saudita ha decidit augmentar la producció i Estats Units volen ajudar Veneçuela novament a extreure més petroli, però aquestes accions no arriben a compensar la dependència mundial de Rússia.

La nova geopolítica conté innombrables riscos perquè modificarà les dependències de matèries primeres. A mesura que el món es descarbonitzi, els costos de les energies fòssils passaran del 5,85 del PIB al 3,4% al 2040. Així, més de la meitat dels costos es pagaran encara a països autoritaris, inclosos els que extreuen coure i liti. Els deu primers països tindran el 75% dels minerals, una concentració terriblement perillosa en un món convuls.

La pujada de preus acabarà per desencadenar una reacció del mercat a intensificar el reciclatge i a innovar. Tot allò que no volíem fer pel canvi climàtic ara ho farem forçats per la nova situació geopolítica. Anoteu les dues activitats essencials en el món que ara comença: reciclatge i autoconsum energètic. No és un camí fàcil, però tampoc és impossible amb el coneixement que té avui la societat occidental. La revitalització de la indústria essencial d’Europa i d’Estats Units és bàsica per disminuir la dependència de Rússia i de Xina. Alhora la transició demana engegar projectes miners en països d’alt risc, contribuint per exemple a la concepció de nous contractes per un repartiment just de les rendes, creant fons sobirans per conservar els beneficis d’aquestes accions.

El camí no és exclusiu només per enginyers i economistes, no, estem parlant de modificacions substancials a la nostra manera de viure. Si el transport per carretera es veu afectat pel preu i per la manca de gasoil, voldrà dir que haurem d’anar amb més productes locals. Una petita mostra la tenim amb la notícia d’aquesta setmana que Amazon ha perdut vendes, li sobra espai que lloga a tercers i ha canviat al seu director general, mostrant que el model ha arribat a un sostre.

Però, com fa setmanes que vinc dient, la gent no percep aquesta tendència. Ni la millora de l’atur, ni la visió de l’arribada de turisme massiu, deixen veure aquestes coses. Aquesta setmana he hagut d’agafar un avió a Barcelona i mai havia vist tots els pisos dels pàrquings plens fins al setè pis. La gent s’ha bolcat al carrer, independentment de si el seu poder adquisitiu ho permet o no, és com si ara no toqués pensar en futures restriccions i en anticipar el que arribarà a final d’any. Qui voleu que creï un estoc alimentari de seguretat amb aquesta festa al carrer?

Diumenge vaig anar a caminar amb el grup familiar de l’Eixam. Feia deu anys que no sortíem i vam reprendre el grup, amb nous nens i pares. L’excursió de 8,5 km va ser a veure la Torre Cavallera (1.139 m), on vaig aprofitar per explicar als nens la raó per la que a més altura fa més fred. Quan vaig arribar, emocionat per l’èxit de la sortida, em va fer recordar que la frugalitat consisteix en això: sentir-te bé al teu territori i amb els teus, en ser respectat i valorat per la gent amb la que convius, sense necessitat d’anar a l’altre costat del món per penjar la foto a Instagram per sentir la felicitat. Aquest concepte de frugalitat és el que costarà introduir, tot i ser essencial per afavorir la desmaterialització.

Construir un sistema energètic més net i segur és una tasca èpica. Però, cada vegada que les forces flaquegin en aquesta direcció, pregunteu-vos si preferiu ser sotmesos a les ordres de Putin.

Compartir l'article

stats