Dijous passat vaig viatjar de Madrid a Roma en el vol IB3234. Vaig trobar l’avió net i impecable en entrar i ocupar el meu seient. No era gens estrany. Després de saludar els viatgers, el comandant ens va informar que aquell era el primer vol comercial amb passatgers de la nau. Un A-320 Neo comprat per Iberia a la companyia Airbus per mòdic preu, segons catàleg, de 102 milions de dòlars. El dia abans havia estat lliurat a Toulouse ( seu d’Airbus) a la companyia espanyola, essent traslladat sense passatgers fins a Barajas.
El comandant explicava que l’avió havia estat batejat amb el nom de «Envera» per votació dels treballadors d’Iberia. De tant en tant els ho deixen fer. Aquest és el nom d’una asosciació dels empleats per ajudar a les famílies dels seus companys que tenen alguna persona discapacitada. Normalment Iberia sol posar als avions noms geogràfics, de pintors o escriptors, normalment difunts, sense entrar en altres tipus de personalitats contemporànies, no fos cas que els haguessin de retirar el nom de l’avió per algun comportament reprovable. Vaig dir-li a una hostessa que donava per fet que ens convidarien a una copa de cava a tots els viatgers per celebrar el vol inaugural: «Lamento decirle que no hay nada previsto, pero si quiere le traigo un ‘gin tònic’».
Els passatgers més propers a mi eren un matrimoni que anava a passar el cap de setmana a Roma. Les seves primeres paraules de la nostra conversa foren iròniques: «Ni una copa de cava, esto de Iberia ya no es lo que era». I tant que ho sabia, perquè es tractava d’un comandant ja jubilat. El veterà pilot em va il·lustrar en les dues hores següents amb algunes de les anècdotes de la seva trajectòria professional inclosos els seus vols a Girona amb la desapareguda companyia Aviaco. Però la part més divertida de la conversa fou quan em relatava com les tripulacions fugen d’alguns companys que consideren «gafes» i les estratègies que es feien per estalviar-se coincidir en tots els vol possibles quan tocava programar rutes i tripulacions. O fins i tot alguns noms de naus que tenien fama de malastrugança entre el gremi.
Hores després, recordant la conversa, em vaig posar a buscar noms d’avions perquè tenia un cert record d’alguns noms gironins. La meva sorpresa va ser descobrir que no només havien existit dos aeronaus amb el nom de «Ciudad de Gerona» i «Costa Brava», sinó que a totes dues els havia rondat un «gafe».
El «Ciudad de Gerona», un DC9-32 de mitjana capacitat, va fer el vol inaugural de Madrid a Vilobí el 20 de setembre de 1967 amb directius d’Iberia i del ministeri d’Indústria al seu interior. El fet és que es abans de sortir de Barajas, l’avió va començar a tenir problemes mecànics que anaven endarrerint successivament la seva sortida i sobretot l’arribada, prevista a les 12 del migdia. Al públic gironí que havia anat a veure l’esdeveniment li devia entrar gana perquè poc a poc va anar marxant. De fet, les autoritats locals es van quedar soles fins que l’avió finalment va aterrar i el dinar de celebració previst a Begur va acabar essent un berenar ja que evidentment els il·lustres visitants de la capital no varen perdonar l’àpat.
Però això era una senzilla anècdota comparat amb el que va passar uns anys després amb el DC10 sèrie 30, una de les joies de la corona d’Iberia, destinat a vols intercontinentals i batejat amb el nom de «Costa Brava», amb la participació de Salvador Dalí. L’artista va pintar dos murals: Sirena Alada i Pastor de l’Empordà, que presidien l’interior de la nau. Aquesta va fer el vol inaugural en 10 hores i 20 minuts el 28 de març de 1973 des de l’aeroport californià de Long Island, on el fabricant Douglas els va lliurar la comanda, fins directament l’aeroport Girona-Costa Brava. Festa grossa a Vilobí: la Cobla Selvatana, l’Esbart Dansaire Joaquim Ruyra, cava Peralada a dojo regant el nou avió i el ministre d’Indústria López de Letona presidint l’acte. Tot magnífic, pronosticant-li un futur d’èxit només que un parell de mesos desprñes a l’aeroport de Boston l’avió va entrar en contacte amb la superfície abans d’arribar a la pista i va acabar molt malmès. Tothom es va salvar però l’avió mai més va aixecar el vol. Per cert que, malgrat que es va publicar el rumor de que les pintures de Dalí foren robades en les hores següents de l’accident, confirmant la tesis del «gafe», m’informen que aquestes segueixen penjades a les parets de la seu central d’Iberia, òbviament a Madrid.
