Quiosc

Diari de Girona

Albert Soler

L’ANC, a les fosques

Me n’acabo d’assabentar al cap de tres mesos, així que imaginin l’èxit que va tenir l’acció. La sucursal gironina de l’ANC (Associació General del Rifle Català) va dur a terme una reunió a les fosques, com a mostra de solidaritat amb Ucraïna. Suposo que, ja que a Ucraïna a penes tenen electricitat a causa de la guerra, els nostres herois catalans van voler viure una estoneta com ells, i saber en pròpia pell el que és la guerra, els bombardejos, la mort, la fam, el terror i el no poder pitjar l’interruptor de la llum. Només espero que en pròximes reunions no els doni per solidaritzar-se contra la violència domèstica, o acabaran tots a bufetades.

D’alguna cosa ha de continuar vivint la gent de l’ANC mentre no arriba l’11-S i la seva sempiterna venda de samarretes. Ja que la independència ni hi és ni se l’espera, es tracta de veure què succeeix en el món i arrambar-nos-hi. Els diaris parlen d’Ucraïna? Doncs farem alguna cosa per Ucraïna, res de donar diners, això no, que prou ens costa continuar convencent la gent perquè aporti uns euros per la nostra causa.

-I si ens reunim a les fosques? Jo tinc un cosí que diu que en l’habitació obscura de les discoteques que freqüenta, s’ho passa pipa.

Reunir-se a les fosques és un gest solidari que no compromet a res i , per postres, no costa diners, fins i tot n’estalvia. En altres col·lectius menys conscienciats, tal vegada serviria per a fotre mà al veí, no pas en la ANC, meitat monjos, meitat soldats, que només tenen al cap vendre samarretes, canonitzar el Vivales, i que Catalunya pugui enviar Lluis Llach a Eurovisió, per aquest ordre.

L’ANC hauria de dur a terme les seves reunions sempre a les fosques, hi hagi guerra o no a Ucraïna, com a al·legoria a la seva pròpia història. Una associació que tanca els ulls a la realitat, que es nega a veure l’engany a què el llacisme ha sotmès milers de catalans, els afiliats de la qual estan cecs a la superxeria a què són sotmesos i que mai presenciarà el naixement de la republiqueta promesa, mereix viure per sempre en la foscor. I, a més, seria una subtil manera de fer referència a les poques llums que tenen els seus dirigents.

Compartir l'article

stats