Quiosc

Diari de Girona

Santiago Vilanova

L’Espai Cràter i la geotèrmica

Girona només produeix l’1,5% de l’electricitat de Catalunya (situant-se a la cua de l’Estat espanyol en generació d’energia) però en consumeix el 10%. L’energia solar tèrmica i fotovoltaica són irrellevants, com ho són la eòlica i el biogàs. Alguns empresaris han impulsat plantes de cogeneració però poca més a destacar. Els arquitectes més significatius tampoc han esdevinguts pioners de l’arquitectura bioclimàtica, més pendents del disseny de prestigi que de l’eficiència energètica. Estem, doncs, subdesenvolupats en les energies renovables i ho serem encara més si no tenim la capacitat de concertar projectes com el parc eòlic flotant Tramuntana que generaria 1.800 GWh/any, el 45% del consum energètic de les comarques gironines i estalviaria durant els seus 25 anys de vida útil 21 milions de tones de CO2. No oblidem que hem de substituir els 3.000 MW de les nuclears abans del 2035. L’objectiu, sempre amb diàleg i participació social, és fer compatibles els grans parcs eòlics i solars amb projectes cooperatius i d’iniciativa popular. Ens queda poc temps per complir el Pacte Nacional per a la Transició Energètica i la Llei de Canvi Climàtic. El 2030 hem d’incorporar al sistema fins a 12.000MW de producció renovable!.

Els municipis tenen un important paper a jugar en aquesta revolució energètica. Olot, per exemple, s’està distingint per renovar en el sector energètic. Ho va fer amb l’Espai Zero, un edifici 100% autosuficient mitjançant un sistema híbrid de geotèrmica, fotovoltaica i biomassa creat per Wattia Innova. Ara ho fa introduint l’energia geotèrmica en l’Espai Cràter, el nou centre multidisciplinari que promou el coneixement de l’entorn dels volcans i que s’ha pensat com un viatge al centre de la vida (espaicrater.com). Aquesta infraestructura està destinada, si es gestiona amb eficiència i creativitat, com ho està fent el seu director Xavier Collell, a dinamitzar el turisme cultural i a promoure el debat i les trobades científiques relacionades amb el vulcanisme, l’emergència climàtica i la transició energètica.

El sistema de climatització de l’Espai Cràter (refrigeració i calefacció)µ° disposa de dotze pous verticals excavats a una profunditat de 100 metres sota terra per on passa un circuit d’aigua i de dos bombes de calor geotèrmiques de 60kW cada una que ofereixen temperatures fins a 22°C. D’aquesta manera l’Espai Cràter es pot considerar quasi autosuficient. La resta de la demanda elèctrica la subministra Bassols Energia que garanteix que prové de fonts renovables.

Olot s’ha destacat també per crear la primera Comunitat Local d’Energia. Una trentena de famílies del barri de Montolivet i l’Ajuntament s’han implicat en una instal·lació fotovoltaica de 32,4 kW que s’ubicarà a l’edifici de les antigues escoles de Sant Pere Màrtir. Aquesta planta generarà 43.000 kWh a l’any i comportarà una reducció d’emissions de 10,3 tones de CO2 anuals. És una continuïtat de l’estratègia de participació ciutadana iniciada per l’ajuntament de Caldes de Montbui creant la Comunitat Energètica Local (CEL).

Com ecologista i olotí no puc més que celebrar aquestes iniciatives que haurien d’albirar un pla municipal ambiciós de terrats solars i rehabilitació energètica de totes les habitatges que pot reduir substancialment el seu consum. Aquest és un objectiu que hauria de formar part inevitablement de tots els programes polítics de les eleccions municipals del 2023.

La geotèrmica aplicada a l’Espai Cràter és una energia molt eficient i local que podria revitalitzar estudis i prospeccions a la zona volcànica. A finals de la dècada dels 70 i durant els anys 80 algunes formacions ecologistes vinculades al moviment Salvem els Volcans insistíem que la protecció de l’espai natural havia de ser compatible amb l’ús col·lectiu de l’energia continguda en les profunditats del subsòl. Les crisis energètiques van motivar a l’Instituto Geológico y Minero per realitzar els primers estudis de geotèrmica al Vallès amb temperatures de 60°C i 70°C. Les depressions d’Olot i la Selva es van considerar zones d’interès i, junt amb l’Empordà, es van unificar com Reserva Geotèrmica d’Olot. Pressions de les companyies elèctriques (que preferien intentar trobar urani a la Garrotxa) van impedir un potencial jaciment d’alta entalpia. Les estimacions situaven els nivells fins a 200°C a 2 quilòmetres de profunditat i de 400ªC a 600ªC de 4 a 6 quilòmetres. El jaciments geotèrmics a la Garrotxa van ser reivindicats pels geòlegs Oriol Riba, Lluis Solé Sabarís, Josep Francesc Albert i empresaris com Josep Fornells fundador de Geolab el 1946. Tant la nostra revista ecologista «Userda» com el Pla Energètic Alternatiu de Catalunya, redactat el Dia del Sol, 21 de juny de 1979, per un grup d’experts, va reivindicar la investigació i prospecció d’aquesta font d’energia renovable a les comarques del Vallès i la Garrotxa.

L’Espai Cràter, introduint la geotèrmica per satisfer el seu consum energètic, s’avança al que en els propers anys pot ser una contribució rellevant a l’emergència climàtica i a la descarbonització de l’economia gironina. M’ha semblat un valor a destacar després de visitar-lo. Un altre efecte colateral positiu a contemplar: l’Espai Cràter potenciarà el turisme a Olot i alhora ajudarà a evitar les visites massives al Croscat, el Santa Margarida i la Fajeda d’en Jordà, allaus que fan perillar la seva protecció.

Compartir l'article

stats