Quiosc

Diari de Girona

Tapi Carreras

El monstre de la claveguera

Fa uns mesos, per Twitter, una cadena de supermercats em responia que complien la normativa. Deien que, el gener del 2019, s’havia redactat i aprovat un document específic regulador que els permetia posar aquell pictograma als productes higiènics d’un sol ús que venien, suposadament, perquè són biodegradables. «Pot anar al vàter». I punt. I tant feliços. No hi ha debat, ni conflicte ni problema.

Però les tovalloletes humides són, des de fa anys, un problema que afecta l’economia municipal i el medi ambient. Molta gent les tira al vàter, sense mania, un cop utilitzades. Tenen la complicitat de les grans marques: «Al paquet ho posa». Però les canonades es col·lapsen i les lleres dels rius acaben plenes. A Girona, cada mes se’n retiren 9,5 tones. Anaven totes del lavabo al riu. Són més de cent tones en una sola ciutat en un sol any.

La normativa, pensada pel Comitè Tècnic d’Enginyeria de l’Aigua amb diferents associacions sectorials, és fruit de diversos assajos. Però l’objectiu perseguit era poder seguir defensant que sí, que poden anar al vàter. Però per tots, per tothom, per les arques municipals, pel medi ambient i pels ciutadans, el millor pictograma diria: «No ho tiri al vàter». I els humans, usar-ne cada cop menys i ben lluny d’allà on fem les necessitats.

Compartir l'article

stats