Quiosc

Diari de Girona

Albert Soler

Fills predilectes del gremi

Posats a abolir el que no ens agrada, no ens quedem en la prostitució, i fem el mateix amb les drogues, les guerres, els robatoris, la violència de gènere i l’alopècia, que a mi m’encantaria lluir una tofa estil Vivales. Abolir va més enllà de prohibir, abolir és esborrar de la faç de la terra, la qual cosa és una intenció molt bonica, això sí, però irrealitzable.

Julio Camba va viatjar als Estats Units quan estava en vigor la Llei Seca, segons sembla un altre intent abolicionista. I dic segons sembla perquè el gallec no va trigar gaire temps a entendre que del que es tractava era d’impedir que negres i pobres s’emborratxessin, però ja que quedava lleig dir-ho així, van simular prohibir-ho a tothom. Els legisladors sabien que qui tingués diners beuria igual, així que la norma no afectaria les classes mitjanes, molt menys les altes. Com així va ser. Potser és aquest el propòsit de l’abolició de la prostitució, i si no ho és, tant és perquè és el que passarà: als pobres se’ls acabarà anar de putes, però la resta continuarà solaçant-se amb prostitutes, noti’s el canvi de denominació depenent de la classe social del client. Si parléssim de classe alta, el nom correcte seria scort. Un dia ens aboliran la Llei de la Gravetat per acabar amb els accidents producte de caigudes al buit, així de llestos són.

No crec que ningú estigui a favor que una dona (o un home) estigui obligada a prostituir-se, però fins on jo recordo, això ja està perseguit per la llei. Ara es tracta d’anar un pas més enllà: d’impedir llogar una part del seu cos a qui ho desitgi. No qualsevol part, ja que les mans es continuaran llogant a preus irrisoris. Suposo que a causa dels vestigis de la nostra moral judeocristiana, considerem algunes parts del cos indignes de ser llogades, mentre que les altres no importen.

No es poden posar portes ni al camp ni a l’entrecuix, això és sabut des que el món és món. Ni tan sols es va aconseguir abolir l’esclavitud, donin vostès una ullada al món. A més, prohibir a algú que faci lliurement amb el seu cos el que li vingui de gust i al preu que vulgui, equivaldria, no a abolir l’esclavitud, sinó a prohibir que un negre d’Alabama conreés el seu propi camp de cotó.

-Ho sento, està vostè treballant de sol a sol en unes condicions infrahumanes, li prohibim que es guanyi la vida. Vinga, busqui’s una altra feina, esclau, que és vostè un esclau.

Aquesta «abolició» sona més a una nova mostra de la moral beata que s’imposa ara des de l’esquerra, que a preocupació per les condicions de vida de les prostitutes, que ja alcen la veu perquè saben que les perjudicarà. Recordin la delinqüència que va portar la Llei Seca, o la que va aparellada a la droga, un altre èxit abolicionista. Tant em recorda aquest govern als menjaciris del franquisme, que no em puc resistir a explicar de nou que en els anys seixanta, a causa d’un Congrés Eucarístic que va tenir lloc a Barcelona, el Governador Civil va prohibir -va abolir- la prostitució mentre durés el mateix, no sé si com a mostra de respecte o per evitar que tan egregis visitants caiguessin en el pecat de la carn. La resposta de les prostitutes de Barcelona no es va fer esperar, i van celebrar una manifestació reclamant el dret al treball, que va culminar amb el nomenament del Governador com a fill predilecte del gremi.

Compartir l'article

stats