Quiosc

Diari de Girona

Jordi Xargayó

El país de les autopistes de franc

Pocs dies abans de l’obertura total de l’Eix Transversal, el desembre de 1997, i després d’una dotzena d’inauguracions parcials, un destacat dirigent de CDC em va confessar, alarmat: «Ens han dit que la majoria de camions circularan per l’Eix per estalviar-se el peatge de l’autopista. Se’ns quedarà petit des del primer dia». Efectivament, l’obra més emblemàtica dels governs de Jordi Pujol va quedar col·lapsada l’endemà mateix per la gasiveria de no construir-la amb dos carrils per sentit: trànsit intens, accidents i nombrosos morts. Anys després, el Govern tripartit va decidir desdoblar-lo, i es van acabar els problemes i la majoria dels accidents mortals.

Recorden la campanya del «Catalunya, lliure de peatges», promoguda des de la Generalitat? Doncs, la història s’ha repetit amb la supressió dels peatges. No tinc per costum recordar articles que he escrit amb anterioritat, però avui no me’n puc estar de recuperar un paràgraf del que vaig escriure fa quatre anys sobre les conseqüències de l’eliminació total dels peatges a les autopistes: «Això vol dir que les desenes de milers de turistes que entren anualment per la frontera tindran l’autopista de franc a costa dels contribuents locals. I també les desenes de milers de camions que hi circulen. Hi ha un problema afegit. Si per anar, per exemple, de Girona a Barcelona no s’ha de pagar peatge, és probable que s’incrementi el nombre de persones que agafen el cotxe en lloc del tren. O sigui, amb la gratuïtat s’està fomentant l’ús del vehicle privat (més contaminació, més consum de gasolina) en perjudici del transport públic. Està bé que s’acabi la tirania dels peatges que hem suportat durant cinc dècades, però no seria sobrer que s’estudiessin altres fórmules: o abaratir els peatges (s’han de pagar costos de manteniment), o aplicar-los també a les autopistes que ara són de franc o establir la fórmula de la vinyeta com a altres països. Pel bé de tothom».

Francament, no calia ser cap llumenera per intuir que, sense peatges, augmentaria el volum del trànsit i la contaminació. I com que tot és susceptible d’empitjorar, a Catalunya els morts per accident a l’AP-7 s’han disparat un 200% i el nombre de ferits greus ha crescut un 166%. El Servei Català de Trànsit calcula que el creixement del nombre de vehicles que circulen per l’AP-7 és «entre el 20% i el 40%, assolint intensitats diàries de més de 95.000 vehicles». Enguany, hi ha un 33% més d’accidents amb camions respecte a 2019, l’any previ a la pandèmia.

Aquest estiu, amb la recuperació de la normalitat del mercat turístic, els estrangers que travessin la frontera de la Jonquera pensaran que han entrat en el país de les meravelles. Després de pagar peatge per circular per les autopistes de tot Europa (excepte les alemanyes), i en el cas de França amb unes elevades tarifes, podran anar per tot l’arc mediterrani, fins a la Costa del Sol, de franc. I, com a propina d’un país que ha decidit lligar els gossos amb llonganisses, els subvencionarem entre tots vint cèntims per cada litre de gasolina que consumeixin. Som així de generosos. És la conseqüència de suprimir, irresponsablement, els peatges de les autopistes sense haver preparat cap alternativa per, com a mínim, cobrir les elevades despeses de manteniment. I, amb la perspectiva d’eleccions generals abans d’un any o un any i mig, com a màxim, i amb un PSOE que trontolla a les enquestes, no veig a Pedro Sánchez aplicant un peatge (directe o amb vinyeta) per al manteniment de totes les autopistes i autovies de l’Estat. Pagarem abans per entrar a Barcelona que per circular per l’autopista.

Ara que, per a ocurrències, la del Govern català proposant, com a gran solució, limitar la velocitat a 110 quilòmetres per hora, ignorant que, segons el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, una autopista és «una carretera (…) que facilita la intensitat, la rapidesa i la seguretat de la circulació». Estem en mans d’irresponsables.

Compartir l'article

stats