Volia parlar del nyap de l’AP-7 o de l’escalada de preus; de si calia treure les llambordes de la cruïlla entre Joan Maragall i Jaume I, a Girona, o del final del curs escolar, que apunta a començar el que ve, ara sí, ja en plena normalitat. Però no me’n sé estar. Parlaré del 19 de juny.
El 19 de juny de 2010 es va produir un miracle a Montilivi amb el gol de penal de Kiko Raton en el temps afegit, i entrant la pilota plorant, gairebé de casualitat, per evitar un descens del Girona a Segona B que hauria pogut ser l’equivalent a la desaparició. Diumenge que ve en farà 12 anys d’allò, i l’esport gironí és a les portes d’una gesta encara més gran. El mateix dia poden pujar a Primera el Girona i el Bàsquet Girona de Marc Gasol.
La ciutat podria tenir la temporada que ve bàsquet masculí i femení d’elit, futbol i hoquei. Un reclam i un impacte social i econòmic fora de qualsevol dubte. La bogeria que es va generar ahir en busca d’una entrada per a la Final Four, o l’ambient registrat a Montilivi demostren que d’afició n’hi ha i pel carrer no és dificil veure samarretes del Girona, de l’Uni o del club de bàsquet.
El 2010 vaig poder celebrar el meu aniversari amb la gloriosa celebració d’una permanència. A veure quin regal caurà diumenge que ve.
