Quiosc

Diari de Girona

Joan Vila

Immersió tecnològica

Aquesta setmana he estat a Lucca (Itàlia) fent immersió tecnològica en una fira industrial del meu sector professional: la fabricació de paper. De fet, l’esdeveniment que fa anys que organitzen no és una fira habitual ni tampoc un congrés, és un format molt més potent. Es diu It’s Tissue i està impulsada per 11 empreses que han disposat en vuit fàbriques un seguit de màquines per la fabricació de paper, el manipulat i l’embalatge dels productes –ensenyen orgulloses les seves innovacions i novetats. A banda d’aquestes onze companyies que organitzen l’esdeveniment, els altres fabricants de la zona aprofiten per fer també una setmana de portes obertes, i així al final participen al llarg de la setmana unes 18 empreses a les quals és possible visitar i veure in situ els seus desenvolupaments.

La fabricació de paper tissú a l’àrea de Lucca és històrica i prové del fet que en la vall del riu Serchio hi ha hagut històricament moltes fàbriques de paper. Quan el riu arriba a la plana de Lucca es troba amb una zona fèrtil que ha resultat idònia pel creixement de la indústria. Al voltant d’aquesta indústria s’hi ha construït un clúster en el desenvolupament de tecnologia i confecció de maquinària per a la fabricació de tissú i pel seu manipulat en forma de rotlles o de fulls plegats. A aquest clúster potent se n’hi afegeix un altre que és el de l’embalatge de productes que té la seu a l’àrea de Bolonya, on hi ha la concentració d’empreses d’envasat més important del món. En aquest esdeveniment les empreses de Bolonya estaven coordinades amb els fabricants de maquinària, mostrant línies completament integrades en tot el procés de manipulació i envasat de producte.

Aquesta setmana tecnològica va començar a fer-se a l’any 2015, es va tornar a fer el 2019, va aturar per la pandèmia i ara ha tornat a una certa normalitat. És l’ocasió de reveure a tothom, car després de 20 anys acabes coneixent gent de totes les empreses, gent que sovint canvia d’una a l’altra sense abandonar el sector. La inversió que fan les companyies en la preparació d’aquesta setmana, mostrant les seves millors màquines en funcionament, és altíssima, tant a nivell financer com en el personal de tècnics i en l’atenció a tants clients internacionals.

I què és el que he après? Doncs que el món continua igual, immers en el Business as Usual, d’esquenes a una crisi financera que tenim davant, oblidant les enormes problemàtiques de matèries primeres que estem vivint... i això sense ni tan sols entrar a parlar de la situació d’abastiment energètic. El món industrial va cec, a la seva bola, sense saber com reaccionar als greus reptes de futur: les màquines fan més producció, amb més qualitat, però amb els mateixos conceptes de sempre. La solució tecnològica que el sector proposa a la crisi actual és reduir la quantitat de producte sense que ho sembli gaire: un rotlle de cuina gran que pesava 1.343 g ara es pot fer amb les mateixes dimensions externes i aspecte però amb un contingut de paper de només 875 g, un 30% menys de material –dit d’una altra manera, amb més aire. És una forma d’enganyar al client fent-li veure que té un producte gran, però en realitat és tot el contrari. Aquesta operació és corrent en època de crisi, quan la gent té menys poder adquisitiu i els preus dels productes pugen considerablement: la solució del sector sempre ha estat fabricar menys metres en els productes, enganyant al consumidor que haurà de comprar més rotlles pels mateixos serveis. És el que els economistes han batejat com a «reduflació».

Cal reconèixer que hi ha algunes notes positives, com el desenvolupament de productes sense cilindre de cartró, en la línia de prescindir de tots els materials que no són útils.

Però, mentre anava mirant aquesta catarsi tecnològica m’anava preguntant, i què passarà si a final d’any no tenim gas per a fabricar tot això? L’important no és fer més del mateix, sinó com resoldrem la gran crisi energètica i de matèries primeres que tenim entre les mans. El context està llançant avisos a navegants: tots els fabricants de maquinària pateixen problemes greus de terminis d’entrega, especialment aquells que treballen amb grans proveïdors europeus d’electrònica. Es salven, de moment, aquells que treballen amb proveïdors més petits o amb empreses americanes. És paradoxal que, si bé els fabricants de maquinària pateixen els problemes de subministrament en la pròpia pell, siguin alhora incapaços de forçar un canvi de paradigma en els productes que produeixen les seves màquines.

Una de les raons per les quals resulta tan complicat canviar els paradigmes de producte per respondre a la crisi de materials, energètica i de transport és que els fabricants han estat fins ara a les ordres de les cadenes de distribució. La gran superfície opta pel camí fàcil: enganyar al client venent-li menys quantitat per no haver d’apujar el preu del producte, sense que es noti gaire. El fabricant té poc marge de maniobra per aplicar solucions més disruptives. Però, i si això aquesta situació canvia? Sembla que les grans cadenes de distribució ja no tenen tanta força de compra com abans. I si el mercat creix en format on line? Llavors haurem d’esperar que els fabricants de maquinària introdueixin nous sistemes per adequar-se als nous temps.

En definitiva, en aquesta setmana d’immersió tecnològica que he viscut, la primera després de la pandèmia, he pogut constatar que el món productiu no s’assabenta del que ve: una patacada important. O potser fa veure que no se n’assabenta.

Compartir l'article

stats