Els primers reportatges que vaig fer com a periodista van ser sobre la prostitució i sempre va ser un submón interessant per a mi per la quantitat de matisos i d’històries que contenia. Aleshores jo només era un xaval de disset anys, les putes et deien «estimat» i per accedir al reportatge et demanaven que els paguessis almenys el trago, perquè sempre hi havia algú, darrere, que les vigilava.
Aquesta setmana la Cambra Baixa dels Diputats ha aprovat iniciar el tràmit legislatiu que castigarà als proxenetes i als qui la demanden, coneguts com a «puters». Es va proclamar com el primer pas per a la seva abolició, però això darrer és només un eslògan bonic.
Aquí a Suècia, on visc part de l’any, hi regna la hipocresia sexual. Està prohibida la prostitució i el puter, si l’enxampen, ha de pagar multes elevades. Tot i això tots saben fins a l’últim poble perdut d’aquest immens bosc nòrdic que és Västra Götalan (zona a la qual pertany Göteborg) on viu la que fa «massatges amb final feliç», que sol ser el lloc on entren i surten desconeguts tota l’estona.
En altres països, com a l’Argentina on vaig néixer, com que no hi havia la prostitució regulada facilitava que l’Estat fos el proxeneta, ja que en el marc de corrupció habitual cobraven del pastís policies i jutges. A Catalunya, per part seva, per la quantitat de pisos on es paga per sexe, ja és gairebé freqüent compartir escala amb algun.
Aquests dies en què es debat sobre el tema de la prostitució, tan vella com el món, penso que mai no es podrà eradicar si no es té en compte la seva procedència. La prostitució és, sobretot, conseqüència de problemes més greus com la fam o la misèria desmesurada. Crida l’atenció que en totes aquestes disputes desaparegui l’origen.
Potser per la meva experiència en diferents països, estic a favor de la regulació i no de l’abolició. Legalitzar l’ús del cos quan és acte voluntari. És el que es fa a països seriosos d’Europa, com Holanda, amb resultats que no són els millors però almenys eviten el tràfic i li donen cert marc legal, propi d’una societat més avançada. No legalitzar-la i intentar abolir-la no només no té sentit sinó que empeny a més del mateix.
Amb la nova llei el puter farà de boc expiatori. Almenys els proxenetes, aquells que vigilaven a les prostitutes que volia entrevistar quan m’iniciava en el periodisme, es veuran contra les cordes.
