Avui, diumenge 12 de juny, festa de la Santíssima Trinitat, l’Església celebra la Jornada Pro orantibus, dedicada als monjos i monges de vida contemplativa, com els cistercencs de Solius, les benedictines de Sant Daniel o les clarisses de Vilobí d’Onyar.
El 5 de maig passat, adreçant-se a l’Assemblea de la Unió Internacional de Superiores Generals, el papa deia: «A prop de Pere, l’Església aprèn del seu Mestre que, per poder donar la vida servint els altres, està convidada a reconèixer i acollir la seva fragilitat i, des d’aquí, inclinar-se davant les fragilitats dels altres». El papa continuava encara: «Ens havíem acostumat a ser significatius pels nostres nombres i per les nostres obres, a ser rellevants i considerats socialment».
Amb la manca de vocacions i quan es va reduint el nombre de monjos i de monges, la vida contemplativa està cridada, com deia el papa, a «reconèixer i acollir la fragilitat»” de les nostres comunitats, i així assumir «la minoritat». El papa deia a les religioses: «Sé que teniu moltes preocupacions que probablement us treu la son (la falta de vocacions, els abandonaments), però tant de bo que la principal preocupació fos com procedir per no abandonar l’horitzó de la missió». I el papa acabava així: «A la llum de Magdalena i de Pere, contempleu i deixeu que Jesús us miri i us transformi». Aquesta és la raó de ser de la Jornada Pro orantibus: que els monjos i les monges ens mantinguem fidels a la vocació rebuda, revifant, tantes vegades com faci falta, la flama que vam rebre en entrar al monestir. Hem de ser testimonis de vida contemplativa, i alhora, hem de deixar-nos transformar per la mirada amorosa de Jesús.
Malgrat que les nostres comunitats són menys nombroses que fa uns anys, no podem caure en el desinterès, l’apatia o l’individualisme. Necessitem, com deia el cardenal Aquilino Bocos, «una sobredosi de comunió», per aprendre «a conjugar els verbs que utilitza el papa: obrir-nos, sortir vèncer les pors, acollir, comprendre, sanar malalties, estar a prop dels maltractats». Per això a Malta, l’abril passat, el papa deia als jesuïtes: «La vocació de l’Església no són els números sinó evangelitzar».
Els monjos i les monges hem de ser nòmades i pelegrins, des-instal·lats. Homes i dones que no es conformin en repetir el mateix perquè sempre s’ha fet així. Homes i dones inconformistes, capaços d’innovar i de nedar contracorrent. Aquest és el repte de la vida contemplativa: esdevenir homes i dones de comunió i de pau, de joia i d’esperança, per tal de ser significatius. Independentment que siguem molts o pocs. Homes i dones de Déu, ferment d’una nova humanitat, per així transmetre la mirada compassiva del Pare, la tendresa maternal de l’Església i el somriure del perdó i de la fraternitat.
En aquesta Jornada Pro orantibus de pregària pels contemplatius, (i sempre) els monjos i les monges hem de tenir l’audàcia de la fe i el somni de fer realitat el Regne de Déu.
