Quiosc

Diari de Girona

Pere Reixach

Complot contra el Papa Francesc

El reportatge, professional i precís, «Quaranta propostes per millorar l’Església» de Laura Fanals (DdG 31/5/2022) que dóna compte dels treballs realitzats pels feligresos de la Diòcesi de Girona, com a treball de base per discernir en el Sínode convocat pel Papa Francesc, em dona peu a formular dues modestes opinions.

La primera és l’actitud molt seriosa que s’ha pres el poble de Déu, davant la consulta. Dic «poble de Déu» perquè aquest és el concepte que dona el Concili Vaticà II a l’Església, on tots els seus membres, ordenats i no ordenats, son igualment corresponsables, d’acord al lloc que ostenta en la comunitat eclesial, en una organització cada vegada menys jeràrquica i més participativa.

Els 200 participants a la Diòcesi de Girona i els 200.000 de tot l’Estat espanyol, poden semblar una minoria, però la realitat és que el catolicisme practicant, és minoritari. Només cal veure els participants a les Misses i litúrgies.

Em sembla, però què és una minoria profètica. On, uns reclamen una Església més evangèlica, més senzilla, sense parafarnàlies, que escolti i aculli a tothom amb empatia i proactivitat, però especialment als més desvalguts, com les propostes fetes pels participants de Girona.

Altres, com els de Barcelona que demanen canvis més estructurals que proposen la possibilitat del celibat opcional i el sacerdoci femení, així com l’ordenació al sacerdoci de casats.

Veurem quin serà finalment el discerniment de tantes i tantes propostes / suggeriments que han de definir-se a l’octubre de 2023 a Roma en la XVI Assemblea General Ordinària dels bisbes.

La segona opinió que poso a la consideració de l’amable lector, és el suport que mereix el Papa Francesc de tots els que anhelem, viure en la llibertat, la veritat, la justícia i la solidaritat i sabem que aquests valors són ignorats o manipulats.

El Papa Francesc, amb el seu estil de vida senzill, el seu acolliment als més desvalguts i els seus darrers escrits, dirigits a totes les persones de bona voluntat: Fratelli tutti (2020) sobre la fraternitat i l’amistat social; Laudate si (2015) sobre la cura de la casa comuna, s’han guanyat nombrosos enemics, dins i fora de la Curia Vaticana.

Tanmateix, l’escrit que ha revolucionat més la Curia Romana, és la «Constitució «Preadicate evangelium» en vigència des del dia de la Pentacosta 5 de juny.

El cardenal Madariaga ja ha advertit que a la Cúria, hi ha una vaga de braços caiguts, davant la posta en marxa de la reforma instruïda.

Són moltes les intrigues pel poder que, ens ha fet veure en Vicenç Lozano en la presentació del seu llibre «Intrigues i poder al Vaticà» que va fer al Centre Catòlic de Blanes (10/05/22)

Vicenç Lozano que es va declarar agnòstic, va demostrar en la seva conferència, tenir una gran autoritat sobre el coneixement del que es cou al Vaticà. Periodista i historiador, ha estat, entre altres activitats periodístiques en diferents mitjans, redactor de la secció d’Internacional de 1984 a 2019 de TV3.

Després de fer-nos veure la realitat de les ombres i misèries de tota estructura de poder de les quals no se n’escapa el Vaticà, va demostrar com els afanys reformistes de l’actual Papa, té enemics que intenten boicotejar-lo i fins i tot eliminar-lo. Tan al mateix Vaticà, com a dins de l’Església i en mitjans, econòmics, polítics i socials de caire conservador.

El treball rigorós d’investigació periodística, en el llibre, hi posa noms. El Fòrum de Davos, sempre inquietant, el gener del 2019, és on es varen discutir i programar estratègies per desactivar les intencions reformistes del Papa Francesc, convertit en una figura incòmoda a contracorrent dels vents liberals i neofeixistes que es volen imposar.

Empresaris, banquers i congressistes que donaven suport a Donald Trump; Balsonero al Brasil; Viktor Orban a Hongria i del partit en el poder a Polònia, Llei i Justícia; la Lega italiana de Salvini: lligams amb els francesos de Marine Le Pen i espanyols de l’òrbita del Partit Popular i de Vox,

El nom de Steve Bannon, l’assessor  que va portar a la presidencia a Donald Trump és el gurú principal que està dissenyant un dels complots amb més consensos i mitjans tècnics i materials del segle XXI, disposats per fer la guerra i aconseguir la victòria contra el Papa Francesc.

Dins l’Església, sorgeixen noms que combaten des de el seu integrisme el pla reformista, com el cardenal nord-americà Burke; el cardenal italià Angelo Bagnasco; el cardenal guineà Robert Sarah; a Espanya, bisbes i monsenyors, com el cardenal de València Cañizares; Sanz (Oviedo); Demetrio (Còrdova); Herràez (Burgos); Asenjo (Sevilla); Rouco Varela (Madrid) i els bisbe auxiliar de la capital espanyola Juan Antonio Martinez Camino, i tants d’altres

Evidentment, en el llibre que recomano, de totes totes, hi sorgeixen més noms i trames que teixeixen el complot dels que no volen de cap de les maneres que l’estil i continguts evangèlics, sempre revolucionaris, que lidera el Papa Francesc guanyin la partida a l’Església i a la societat.

El lideratge del Papa Francesc, en un món que manquen líders polítics i socials capaços amb el seu exemple de promoure el canvi necessari, vers la igualtat, el medi ambient i la justícia social, cal que trobi el recolzament de tota persona de bona voluntat, sigui o no sigui creient. La participació en la consulta pel Sínode, crec que ha estat un signe, en la línia de donar suport al Papa.

Per cloure aquest article d’opinió, em plau citar una frase treta dels «Pensaments» de Blas Pascal:

«És un plaer estar en un vaixell assotat

per la tempesta, quan es té la seguretat

que no naufragarà. D’aquest género

són les persecucions que afligeixen l’Església.

De fet, la història de l’Església

hauria de dir-se la història de la veritat».

Compartir l'article

stats