Formo part del col·lectiu de les persones grans i voldria referir-me a un article que em va sorprendre molt. El títol venia a dir que, avui, més que parlar de família en singular, calia parlar-ne en plural; perquè actualment n’hi ha més de cinquanta modalitats, segons les diferents relacions. Personals i «amoroses» que hi intervenen.

Pel que fa a la paraula «amoroses» en molts casos pensem que el que priva, sobretot, són les «atraccions i els desitjos».

I en el cas de les «famílies», si tenim en compte el seu vertader significat, hi ha casos que fan ben poc honor al nom, i potser caldria trobar-ne un de més escaient per tal de no donar peu a confusions.

Perdoneu-me la gosadia; en tocar aquest tema, no pretenc alliçonar ningú. Simplement és la manifestació pròpia d’una persona, per la qual, com moltes d’altres, les paraules «amor» i «família» ens mereixen molt respecte.

Diuen que la paraula no fa el noms fets, però jo penso que, el nom sí fa la paraula.

No voldria pas ofendre ningú, es tracta simplement d’un humil parer.